Resultats de la cerca
Es mostren 1655 resultats
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Joan Basset
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Actiu al primer terç del segle XV, apareix documentat dues vegades l’any 1424 fou contractat per a predicar la Quaresma a Cervera, i el 1434 el rei Alfons li escriví una carta des d’Agrigento recomanant-li un seu cambrer En el primer document s’especifica que pertanyia a l’orde de Santa Anna, originàriament la casa del Sant Sepulcre de Jerusalem La seva obra, integrada per vint-i-un poemes vint dels quals es conserven com a testimoni únic al Cançoner Vega Aguiló , s’inscriu estilísticament en la tradició posttrobadoresca de l’amor cortès, seguint en gran manera els dictats…
,
Torre d’en Pega (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Únic mur que resta de l’antiga casa forta de Busquets, situada al pla, entre Riells i Breda V Buron Es situada al límit del terme de Riells, a l’extrem dels camps del mas Can Pega Les restes de murs són dins un bosc d’alzines abans, des d’aquest castell es devia poder albirar tota la plana de conreus lleugerament inclinada que s’estén pel contraforts del Montseny Mapa 365M781 Situació 31TDG615239 Seguint la carretera que va de Breda a Riells, havent passat el límit de municipi, a mà dreta, una mica abans del mas les Agudes, hi ha Can Pega Uns 150 m abans d’aquest mas i molt a prop de…
Santa Maria d’Espot
Art romànic
Situació Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església J Tous Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444150 Història Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis, els de…
Edgar Willems
Música
Pedagog belga, creador del mètode d’ensenyament que porta el seu nom.
En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases psychologiques de l’…
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
empetràcies
Botànica
Família de bicornes integrada per tres gèneres que apleguen una mitja dotzena de petits arbusts ericoides, propis de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord i Xile.
Presenten fulles perennes, petites i alternes flors axillars, sèssils i generalment trímeres, i fruits en baia Algunes empetràcies són conreades com a plantes de rocalla
droseràcies
Botànica
Família de parietals integrada per uns quatre gèneres que apleguen unes 80 espècies de plantes perennes insectívores, pròpies de torberes i aiguamolls (hàbitats pobres en nitrogen), de distribució cosmopolita.
Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota
tifàcies
Botànica
Família de pandanals integrada per plantes herbàcies palustres, amb rizoma, de fulles amplament linears, alternes, dístiques i embeinadores, de flors unisexuals, arranjades en inflorescències compactes i de fruits secs.
Consta únicament del gènere Typha , la boga , amb unes 15 espècies pròpies de les regions càlides i temperades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina