Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
vall d’Àssua
El nucli antic de Llessui, a la vall d’Àssua
© Fototeca.cat
Vall
Vall del Pallars Sobirà que davalla del massís de Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb.
És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa format a Escàs per la confluència del riu de Caregue, que davalla del nord, i del riu de Berasti o Rialbo, que davalla del Montsent d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano o de Bernui, que aflueix al riu de Sant Antoni, per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d’Altron La vall d’Àssua comprèn els pobles de Llessui amb la Torre, cap de la vall i el de més altitud 1 407 m, i de Saurí amb el despoblat de Menauri, que formen el terme de…
Xavier Lloveras i Puchercós
Literatura catalana
Traductor i novel·lista.
Com a traductor professional s’ha especialitzat en la traducció d’obres narratives modernes Ha traduït al català de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà a autors com Gérard de Nerval, Giovanni Verga, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Milan Kundera, John Banville o Eduardo Mendoza També ha collaborat en diverses publicacions, entre d’altres, Diari de Barcelona i Diario 16 El 2017 publicà El mirall dels llibres , selecció dels seus textos de crítica literària És autor dels reculls de poemes Les illes obstinades 1987, Premi Carles Riba 1986 i Test de Rorschach…
,
Fundació Bernat Metge
Institució per a la difusió i l’estudi dels clàssics grecollatins en l'àmbit català i en català.
La seva activitat principal és la publicació de la collecció homònima, en català, seguint el model de les grans colleccions clàssiques europees Guillaume Budé, Teubner, etc, iniciada el 1922 per l’editorial Alpha, sota el patrocini de Francesc Cambó Fou dirigida per Joan Estelrich fins el 1958 i per Carles Riba fins el 1959, i després per un consell directiu integrat, inicialment, per Josep Alsina, Joan Petit succeït per Jaume Berenguer, Miquel Dolç, Josep Vergés i Fàbregas i Joan Baptista Solervicens Gràcies, sobretot, a Riba…
Tiraspol
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, port fluvial a la riba esquerra del Dnièster.
Té indústria alimentària Del 1929 al 1940 fou capital de la República Autònoma de Moldàvia
Zenica
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina, a la riba esquerra del Bosna.
Centre molt important de producció d’acer, té també indústries químiques, del paper i de la fusta Hi ha facultat de metallúrgia
Cerveto
Família d’artistes tortosins.
Ramon Cerveto i Vestraten Tortosa 1828 — 1906, escultor, fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar, i conreà el gènere religiós passos com el Davallament de la setmana santa tortosina destruïts el 1936 Els seus fills foren Víctor Cerveto i Riba Tortosa 1861 — Barcelona 1936, que continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental monument a Ros de Medrano , a Tortosa, Antoni Cerveto i Riba Tortosa 1876 — 1938, pintor de temàtica religiosa i illustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre…
Viadana
Ciutat
Ciutat de la província de Màntua, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a lariba esquerra del Po, és un centre agrícola, i té indústria alimentària Antigament fou famosa per la fabricació de tela de veles
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de laRiba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident…
les Pinyeres

Santuari de la Mare de Déu de les Pinyeres, al Masroig
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi del Masroig
(Priorat), a 187 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica
45 entitats catalanistes envien un missatge referent a Creta al rei Jordi I de Grècia
Missatge de 45 entitats catalanistes al rei Jordi I de Grècia, promogut per Antoni Rubió i Lluch i redactat per Enric Prat de la Riba, amb motiu del conflicte nacionalista de Creta "La Renaixença" és suspesa per ordre governativa i Prat de la Riba és processat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina