Resultats de la cerca

Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça

És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai S'hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m 2 i sense zones especialitzades

Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara

Situada a la riba del riu Sant Llorenç, enfront de Mont-real, en constitueix una important àrea suburbana residencial i industrial, i té construccions aeronàutiques És la terminal del ferrocarril metropolità de Mont-real i també del pont de Jacques Cartier, que facilita l’accés a les illes de Sainte-Helène i Notre-Dame Amb l’annexió l’any 1961 de Mont-real Sud quadruplicà la població

Situada als vessants orientals del puig del mateix nom, a la capçalera de la riera de Borró, és un edifici originàriament romànic que conserva l’absis semicircular i té campanar d’espadanya Depèn de la parròquia de Sadernes Formà part, des de l’inici, del patrimoni del veí monestir de Sant Llorenç de Sous o del Mont, com ja consta en l’acta del 872 

Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida Alguns martirologis moderns, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311 És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516 Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora La seva festa se celebra el 27 d’agost

És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen

Rector de Sant Llorenç de la Salanca Rosselló des del 1763, compongué ~ 1777 una adaptació del drama de la Passió en dues parts que en una còpia del 1861 reben els títols de  Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu Aquesta obra té una certa originalitat i és parallela a la que havia fet Antoni de Sant Jeroni al Principat

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere