Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples, Musica libris…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La…

Procediment contrapuntístic en el qual hom reprodueix un motiu donat en una o més veus o parts es troba en la polifonia més antiga Té diferents formes per moviment directe, en el qual el model i el motiu imitat es mouen parallelament per moviment contrari, en què els intervals ascendents del model són descendents en la imitació per moviment retrògrad, quan la imitació comença per l’última nota del model i per disminució o augment dels valors rítmics del model És regular quan reprodueix exactament els intervals del model i irregular quan a un interval major se n'oposa un de menor i viceversa…

Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962…

Realitzà estudis musicals a Odessa, on atragué l’atenció de Leopold von Auer, aleshores professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg, amb qui estudià entre el 1903 i el 1904 El 1904 tingué lloc el seu debut internacional a Berlín, amb un èxit extraordinari Després d’actuar per primera vegada a Nova York, s’establí als EUA i el 1923 obtingué la nacionalitat d’aquest país La seva forma expressiva i apassionada de tocar fou especialment apropiada per a la interpretació d’obres romàntiques Entre els compositors que escriviren música per a ell cal destacar Bohuslav Jan…

Inicià els estudis musicals a la Plana de Vic i els prosseguí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà amb Enric Ribó, Gonçal Comellas, Sándor Végh, Agustín León Ara, Montserrat Cervera i An-dré Getler El 1967 entrà a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i posteriorment en fou concertino associat Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra amb el Trio OBC i el Trio i Grup Bartók, del qual fou fundador Fou també membre fundador i violí concertino de la Simfònica del Vallès Del 1967 al 2001 exercí la docència a l’Escola de Música de Vic, on…

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Budapest i es perfeccionà a Berlín amb el seu oncle, el famós violinista Joseph Joachim, de qui heretà el seu Stradivari, del 1715 L’any 1915 contragué matrimoni amb l’advocat anglès Alexander Fachiri i utilitzà el seu cognom per a la seva carrera artística Feu nombroses gires per Europa, acompanyada, molt sovint, per la seva germana, Jelly d’Arany 1893-1966, la qual era també una famosa violinista Amb ella estrenà l’any 1930 el Concert per a dos violins de Gustav Holst, el qual els hi havia dedicat L’any 1960 tocaren juntes per…

S’inicià musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a París i Ginebra El 1961 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra i fou contractat per realitzar unes gires arreu de França Aviat s’especialitzà en les òperes d’autors contemporanis, com L Saguer o A Casanova, i estrenà l’òpera infantil d’I Aboulker La Fontaine parmi nous , per iniciativa de Joventuts Musicals de França Cantà arreu d’Europa i també realitzà diverses representacions al Canadà Des del 1970 fou professor de cant al Conservatori de Lilla, tasca que compaginà amb els recitals i…

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual…

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…