Resultats de la cerca
Es mostren 35876 resultats
capella
En una reunió de persones, dues que festegen a part, dues o més que formen un grup a part.
equip perifèric
Electrònica i informàtica
Conjunt d’unitats que formen part del maquinari d’un sistema informàtic sense formar part de la unitat central.
Sol contenir suports de dades tals com cinta, fitxa, paper per imprimir o pantalles Hom també hi inclou aquells ordinadors satèllits que funcionen com a perifèrics respecte a un sistema donat
costat
La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal.
Magnèsia
Geografia històrica
Antiga regió montuosa de Grècia, que comprenia la part oriental de la Tessàlia, vorejant les riberes de la mar Egea, des del riu Peneos fins al golf de Pagases.
Les ciutats principals eren Melibea, Boibe i Pagases Els magnesis , llurs habitants, ja formaven part de l’amfictionia dèlfica al segle VI aC, i foren sotmesos per la dinastia tessàlia de Feres i, més tard, pels macedonis segle IV aC Demetri Poliorcetes fundà la nova ciutat de Demetríada 293 aC, prop de l’antiga Pagases, que fou, durant un segle, una poderosa plaça forta dels macedonis, fins que caigué en poder dels romans 197 aC Sis anys després, els magnesis s’aliaren a la Lliga Etòlia, i el 168 aC passaren a ésser dominats pels romans
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort
mont Nemrut

Vista del mont Nemrut
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya (2.134 m d’altitud) del sud-est de Turquia, coronada al seu cim per grans estàtues que formen part d’una tomba del segle I aC.
El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses…
virolai
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes constituïdes per dos peus de dos o més versos cadascun a més d’una volta que repeteix completament, o en part, l’estructura del refrany.
Un dels seus esquemes bàsics pot ser AbbaA La seva estructura musical és molt variable, en funció del nombre de versos i dels diferents acabaments de la secció b, i pot ser monòdic o polifònic Amb el nom francès de virelai i juntament amb el rondeau i la ballade , és una de les formes fixes característiques de la cançó profana de l' ars nova francesa del segle XIV, i és la que té una estructura més complexa, a mig camí de les altres dues Com en la ballade , el refrany és utilitzat com a tal, però alhora forma part de la cobla, de la qual és el darrer element melòdic, com passa en…
Gerberga I de Provença
Història
Comtessa de Provença a Arle, marquesa de Provença, filla de Jofre I i d’Estefania de Marsella i muller de Gilbert I de Millau, vescomte de Gavaldà i de part de Carlat.
Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus
la Guaiana
Regió
Regió del NE d’Amèrica del Sud que s’estén des del riu Orinoco fins a l’Atlàntic i que comprèn la Guaiana Francesa, Surinam, el sector sud-oriental de Veneçuela i una part del Brasil.
És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…
mar Lígur
Mar
Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana (N i E), la francesa (W) i l’illa de Còrsega (S), ocupat en gran part pel golf de Gènova, en el seu extrem septentrional.
Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina