Resultats de la cerca
Es mostren 3196 resultats
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
Joan Andreu
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Guanyà la primera pujada a la Conreria el 24 de març de 1918, organitzada pel Reial Moto Club Catalunya, i participà en la III Cursa del Baix Penedès de la Penya Rhin el 28 d’abril del mateix any Disputà el I Trofeu Armangué d’Autocicles 1921 i posà de moda la marca David
Joan Mates
Pintura
Pintor.
Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès Actiu a Barcelona des del 1391 La seva obra, al darrer quart del segle XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani Acabà 1409 el retaule de Sant Antoni catedral de Barcelona, contractat i iniciat per Pere Serra La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel…
serres d’Ordal
Serra
Serra dins el massís de Garraf d'origen cretàcic.
S'estenen pels municipis de Gelida i Subirats Alt Penedès Són formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un pòlie fossilitzat durant el Miocè Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus cereals, pomes i préssecs, vinya
Josep Estruch i Prim
Educació
Mestre.
Cursà estudis a l’escola Normal de Lleida Ocupà la plaça de mestre a Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès entre el 1918 i el 1931, localitat on promogué diverses activitats culturals, com la creació de la Societat Coral el Raïm 1919, afiliada a l’Associació Clavé Ep 1931 guanyà per oposició una plaça a l’escola Baixeres de Barcelona
Sant Andreu de Puigdàlber
Art romànic
La quadra de Puigdàlber posseïa una església dedicada a sant Andreu que és esmentada per primer cop l’any 1280 en les Rationes decimarum Havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès La parròquia actual es troba sota la mateixa advocació de sant Andreu, però l’emplaçament de l’antiga capella, avui completament desapareguda, es desconeix completament
Can Cartró
Veïnat
Veïnat del municipi de Subirats (Alt Penedès), al límit amb els termes d’Avinyonet del Penedès i de Santa Fe del Penedès.
Moreu Cisteller
Història
Cap d’una partida de bandolers.
La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès abril del 1543 juntament amb el seu segon, lo Biscaio , i setze dels seus, tots ells executats a Barcelona el 18 de juliol de 1543
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre…
,
Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, el gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina