Resultats de la cerca

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…

La major part d’aquestes balades consten d’una estrofa introductòria facultativa de 16 o 32 compassos, anomenada verse , seguida per la tornada composta per quatre frases, generalment de 8 compassos cadascuna, amb la forma AABA La frase B s’anomena bridge o pont pont1 Les balades són una part important del repertori jazzístic

Segons alguns estudiosos C Sachs, fou fruit de l’adopció per l' écossaise de certs girs característics del vals Similar a la polca però amb un tempo més lent, fou introduïda a Anglaterra amb el nom de german polka A França, amb els noms de schottische bohème o polka tremblante fou conegut, també, un tipus particular de polca Al final del segle XIX es popularitzà a Espanya amb el nom de xotis chotis en castellà

Estesa també per Astúries, es dansa tant en parelles com collectivament, i la seva música s’interpreta amb gaita, pandero, pandereta i, menys sovint, flauta Tot i que no sempre, freqüentment és cantada

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España

Fou creada al voltant del 1840 per coreògrafs de l’època tot imitant les palotas , dansa hongaresa del segle XVIII molt habitual entre l’alta societat També utilitza elements, tant coreogràfics com musicals, dels verbunkos Les més antigues conegudes són de M Rózsavölgyi, tot i que assoliren molta més popularitat les usades per F Liszt en les seves Rapsòdies hongareses , com també les de Vittorio Monti

És una variant del schottisch El nom prové de la melodia Dancing in the Barn , al so de la qual començà a ballar-se Cap al 1920 fou recuperada, amb alguna variant

Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús

Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod