Resultats de la cerca
Es mostren 6481 resultats
Sant Fruitós de Solanell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
No es coneix cap notícia d’aquesta capella, malgrat que les seves restes arquitectòniques indiquen la seva filiació altmedieval Possiblement l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere, es construí en substitució de l’antiga de Sant Fruitós
Castell de Pinyana (Querol)
Art romànic
Situació Conjunt de les restes del castell, edificat sobre una penya allargada en un vessant de la muntanya de Montagut ECSA - EECG Restes d’un castell, anomenat popularment el Castellot, construïdes sobre una penya allargada que s’alça, al sud de Querol, al vessant de la muntanya de Montagut Des del castell s’albira la part mitjana de la vall del riu Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Del quilòmetre 33 de la carretera local T-213 que va del Pont d’Armentera a Querol, poc abans d’arribar a aquesta població, ens enfilarem fins a una casa abandonada que hi ha…
Castellbarri
Castell
Antic castell del terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins.
En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric
zoocor | zoocora
Biologia
Dit del sistema de dispersió o disseminació realitzat directament o indirectament per animals.
En alguns casos, les diàspores són dispersades en ésser menjades i no digerides per animals endozoocor en altres casos, les diàspores són traslladades adherides al cos d’animals epizoocor, i en d’altres, les diàspores són disseminades com a restes d’aliments transportats per animals diszoocor
Camarasa i Fontllonga
Jaciment paleontològic
Jaciment fossilífer del Cretaci superior de l’edat del Maastrichtià, situat a Àger (Noguera), els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys.
Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior
palafit

Reconstrucció d’un Palafit neolític al llac de Chalain (França)
© P. Pétrequin, Centre de la Recherches Archeologique de la Vallée de l’Ain
Arquitectura
Cabana prehistòrica construïda sobre pals de fusta.
A Europa n’han estat localitzades restes, a les vores d’antics llacs de la zona alpina Pertanyen al Neolític mitjà i a l’edat del bronze 3000 - 1800 aC i 1200 - 750 aC, respectivament Foren investigats per primera vegada per F Keller 1854 a Obermeilen Suïssa
Vilamontà
Capella
Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà) situades a l’extrem septentrional del terme de Manlleu (Osona), prop del límit amb Torelló.
El mas i la capella existien el 1247 la capella, arruïnada al s XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta del còlera del 1854 dalt d’un pujol 1857 És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular Romanen restes de l’antiga capella romànica
Velia
Història
Nom llatí d’Elea, ciutat antiga de la Magna Grècia, a la costa tirrènica de la Lucània (actualment Castellammare della Bruca, Basilicata), vora la desembocadura de l’Alento i uns 30 km al S de Paestum
.
Fundada pels foceus d’Alàlia vers el 540 aC, adquirí una gran importància econòmica, comercial i cultural després de la destrucció de Síbaris Seu de la famosa escola filosòfica d' Elea , defensà victoriosament la grecitat contra els lucans Conserva restes de monuments grecs, hellenístics i romans
Calidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Etòlia, Grècia, al golf de Corint.
Devastada a l’època hellenística, fou abandonada per ordre d’August Es conserven restes de les muralles i del temple d’Àrtemis Segons la mitologia grega, Àrtemis, ofesa per Eneu, senyor de Calidó, envià al país el senglar de Calidó , el qual fou mort per Meleagre
Faras
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Núbia, actual Bahr al-Gazāl.
Una expedició arqueològica polonesa, enviada per la UNESCO durant la campanya de salvament dels monuments de Núbia 1961-66, hi descobrí restes de temples construïts per Tutmès III i Ramsès II i d’alguns hipogeus i mastabes, i una església copta, decorada amb pintures d’influència bizantina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina