Resultats de la cerca

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…

Competí representant el Club Laietà i el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Abandonà la pràctica del tennis professional per a exercir com a entrenador de jugadors com Alberto Berasategui, Àlex Corretja, Carles Costa o Tommy Robredo, amb els quals aconseguí 34 títols del circuit ATP Guanyà també la Copa Davis com a seleccionador espanyol 2000 Entre els anys 2005 i 2009 ocupà el càrrec de director esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET Fou un dels fundadors, juntament amb Javier Soler i Àngel Jiménez, del primer centre privat de tennis de l’Estat Rebé el premi…

Estudià piano amb Marguerite Long i Jean Doyen i es perfeccionà amb Robert Veyron-Lacroix El 1963 es diplomà al Conservatori de París, feu el seu debut en aquesta ciutat i inicià una carrera de concertista internacional Les seves gires l’han portat per diferents països d’Europa, Rússia, Hong Kong, Tailàndia i Tahití La seva discografia és molt àmplia i hi destaquen els enregistraments d’autors del Barroc francès i alemany com F Couperin i WF Bach Ha enregistrat també obres d’Antoni Soler Una part significativa de la seva discografia inclou obres per a pianoforte de J Schobert i…

Es fundà el 1969 sota la presidència de Jesús Monsonís, a qui succeïren Valeri Viladrich el 1991 i, posteriorment, Lluís Capdevila Els germans Estanislao i Toni Soler estigueren al capdavant de l’organització de curses fins l’any 1985 Acull tres proves del Campionat de Catalunya de motocròs i dues del Campionat d’Espanya, i organitza el Motocròs de Bellpuig, prova puntuable per al Campionat del Món 2002-10 També organitza regularment el Trofeu Moto Club Segre i, des del 1977, l’Enduro del Segre al circuit de Ponts Pel club han passat pilots destacats com Oriol Mena, Iván…

Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la…

També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros  Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia…

Durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534, i al llatí el 1525 Bibliografia Izquierdo, J 1994 “Emperò piadosament se creu per los feels la tradició occitano-catalana medieval de l’apòcrif Evangelium Nicodemi”, dins Badia, Lola i Soler, Albert ed Intellectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament…

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860