Resultats de la cerca
Es mostren 2147 resultats
Muḥammad al-Badr
Islamisme
Imam del Iemen.
Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüelles d'un atemptat, el succeí Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970 Posteriorment s’exilià a Londres
Antolí Sala
Música
Compositor i mestre de capella català.
Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins
Frederic Guillem I de Prússia

Frederic Guillem I de Prússia en un retrat de Samuel Theodor Gericke (1713)
Història
Rei a Prússia (1713-40).
Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta burocràcia
Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, fill de Ramon de Cardona i de Pinós.
Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard
Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya, l’Ardit
© Fototeca.cat
Història
Duc de Borgonya (1363-1404) i comte d’Artois, Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel (1384-1404) i de Charolais (1390-1404).
Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder
John Tyler

John Tyler
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà, desè president dels EUA.
Republicà democràtic, exercí l’advocacia Fou diputat, governador de Virgínia 1825-27 i senador demòcrata Passà al partit whig conservador i esdevingué vicepresident, i succeí el president William Harrison el 1841 S’oposà a la creació d’un banc nacional i a l’augment del proteccionisme, la qual cosa l’enfrontà amb el seu partit i desféu el seu govern Estengué el territori federal fins al Pacífic 1842 i signà l’annexió de Texas 1845 Tornà al partitdemòcrata, i presidí la convenció de Washington 1861, que volia evitar la guerra civil però, fallida aquesta, votà a favor de la…
Ptolemeu IX
Història
Rei d’Egipte (116-107 aC i 88-80 aC).
Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans
Roger III de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (1059-67) i de Rasès (1065-67) i vescomte de Besiers i d’Agde.
Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I
Eduardo Frei Ruiz-Tagle
Política
Polític xilè.
Fill d’ Eduardo Frei Montalva , participà en l’oposició democratacristiana a la dictadura d’ Augusto Pinochet 1973-89, el 1993 guanyà les eleccions presidencials per la coalició Concertación de Partidos por la Democracia i succeí en el càrrec el també democratacristià Patricio Aylwin Les mesures liberalitzadores impulsades durant el seu mandat acceleraren el creixement econòmic i, en el pla polític, intentà distanciar la seva gestió de les demandes de revisió de la dictadura militar En deixar la presidència de Xile, el març del 2000, assumí el càrrec de senador vitalici El gener…
Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
Història
Militar
Militar.
Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb Maria Bou i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina