Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
senderisme
Senderisme
FEEC / Xavier Capdevila
Excursionisme
Pràctica de l’excursionisme consistent a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats, especialment els senders de gran recorregut (GR).
Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…
coll Sacreu
Collada
Depressió (368 m) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels municipis de Vallgorgina Vallès Oriental i d’Arenys de Munt Maresme, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar
riu Corb
El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
isòmera
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts en què l’anomalia mensual, anual, etc., de pluja té el mateix valor, comptat en tant per cent de la pluja normal.
isòcrona
Geografia
Dit de la línia que uneix els punts entre els quals hi ha el mateix període de temps a partir d’un punt i amb un mitjà de transport determinat.
isal·lohipsa
Meteorologia
En un mapa sinòptic, dit de la línia que uneix els punts que tenen la mateixa variació de l’altitud d’una superfície isobàrica durant un període de temps determinat.
germà | germana
Persona considerada quant al lligam que la uneix als altres membres de la família humana o d’una comunitat concreta o als participants dels mateixos treballs, les mateixes penes, etc.
sartori
Anatomia animal
Múscul llarg i ample que uneix l’ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s’insereix juntament amb els tendons de la pota d’ànec.
Forma el costat extern del triangle de Scarpa i actua flectint la cama damunt la cuixa i la cuixa damunt la pelvis, i condueix la cuixa en abducció i rotació cap enfora
angle de presa
Transports
Angle que a les àncores de cep forma la superfície plana de les ungles amb la recta que uneix l’extrem de l’ungla i el pern de l’arganell.
zona marginal
Anatomia animal
Zona de la medul·la espinal, formada conjuntament per la zona terminalis (pont de substància blanca que uneix el cordó posterior al cordó antero lateral) i la zona esponjosa (més interna).