Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, s’especialitzà en els 400 m i els 800 m Com a component de l’equip de Catalunya, assolí el títol de campió d’Espanya en el relleu de 4 × 400 m 1952 Exercí de president del collegi de jutges de la Federació Catalana d’Atletisme 1959-61 i de president de la comissió nacional de jutges de la federació espanyola 1972-73 Donà un gran impuls al CG Barcelonès en la seva etapa com a president de l’entitat 1964-78 Fou vicepresident 1968-79 i president de la Federació Catalana d’Atletisme 1979-89 i vicepresident del consell directiu de la federació…

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de…

Vinculat a la Unió Esportiva de Sants, que presidí durant nou anys, dirigí l’organització de la Volta a Catalunya i formà part de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes Pel que fa al futbol, dirigí el comitè de competició de la federació catalana, de la qual fou vicepresident, i fou nomenat cap de l’equip espanyol durant els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i responsable de l’organització a Barcelona de la Copa del Món 1982 També presidí tres anys el Club Universitari i formà part de la directiva de la Federació Catalana d’Atletisme Collaborà en l’organització dels Jocs…

Fundat l’any 1882, fou un dels primers gimnasos de la ciutat Practicà la cultura física de tradició higienista El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola Inicialment, estava ubicat al casc antic de Barcelona però es traslladà al carrer de Llúria Al principi del segle XX fou seu del X Football Club, a les files del qual destacà Pere Gibert L’any 1906 rebé la placa de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona El mateix any, representants de tots els clubs de futbol catalans s’hi reuniren per constituir la Federació Catalana de Clubs de Football Posteriorment, l’X FC es fusionà…

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, fou un destacat promotor de la motonàutica a Catalunya i a Espanya Gran part de la seva tasca es vinculà a la relació entre l’esport i el dret Fou membre de la junta directiva del Consell Superior d’Esports, organitzador del Congrés de Dret i Esport celebrat a Barcelona el 1992 i responsable de les qüestions jurídiques de la Unió Internacional de Motonàutica en què representà l’Estat espanyol Fou president de la Federació Catalana de Motonàutica 1975-84, i president de la federació espanyola…

Començà com a tècnic a l’equip femení del Santa Isabel de Barcelona Dirigí el CV Cornellà 1977-81, amb el qual disputà la Recopa i la Copa d’Europa i guanyà la Lliga 1980 El 1981 es feu càrrec del Collegi Alpe, que militava a la primera divisió masculina i que es fusionà amb l’Hispano-Francès dos anys més tard Amb aquest equip disputà la Recopa d’Europa 1984 El 1988 tornà al voleibol femení, amb el CV Santa Coloma, posteriorment anomenat Nou Barris Grup 86 El 1990 passà a l’ACD Bombers de la divisió d’honor masculina El 1997 passà al FC Barcelona i més tard estigué vinculat a la…

L’estiu del 1982 fou traspassat al FC Barcelona, procedent de l’Atlético de Madrid Jugà nou temporades amb el club blaugrana, fins a la temporada 1990-91 Disputà 379 partits i marcà 26 gols, el més important de tots contra la Juventus, al Camp Nou, en la semifinal de la Copa d’Europa 1985-86 Fou dues vegades campió de Lliga 1985, 1991, tres de la Copa del Rei 1983, 1988, 1990, una de la Recopa 1989, una de la Supercopa d’Espanya 1983 i dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986 Fou trenta-quatre vegades internacional per Espanya i participà en una Eurocopa 1984 i en una Copa del Món 1986…

Vinculat al CN Barcelona, feu el pas del cros a la marxa atlètica guiat per l’entrenador Julio Álvarez Fou campió de Catalunya de 30 km marxa 1971, 1974, 1977, i d’Espanya de 20 km 1978 i de 50 km 1971-73, 1975-77 Durant la dècada dels setanta i principi dels vuitanta establí diversos rècords catalans i estatals de 10000 m, 20000 m, 30000 m i 50000 m marxa en pista, de 2 hores i de 50 km marxa en ruta Fou vint vegades internacional Guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa dels Jocs Mediterranis 1971, participà en cinc edicions del Trofeu Lugano 1973, 1975, 1977, 1979, 1981…

Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’…

Canonge de la seu de Barcelona Consta des del 1011 com a jutge i especialista en conflictes de dominis i jurisdiccions Des del 1018 apareix estretament vinculat a la casa comtal com a preceptor de Berenguer Ramon I, jutge palatí, mestre notari i conseller de la comtessa vídua Ermessenda Durant quaranta anys actuà en tots els judicis comtals, com en el famós d’Ullastret 1029 contra el comte Hug I d’Empúries, i en les diferències que oposaren Ermessenda al seu fill 1023 Continuà a la cort comtal en temps de Berenguer Ramon I de qui autoritzà el testament el 1032 i de Ramon…