Resultats de la cerca

El 1592 apareix registrat com a cantor al cor de la capella reial de Granada Cap al 1597 esdevingué mestre de capella a la ciutat peruana de Cuzco, en ple territori inca El 1603 ocupà aquest mateix càrrec a la catedral de Puebla, a Mèxic Possiblement entre una destinació i l’altra passà per la catedral de Guatemala, on es conserven manuscrites la major part de les seves obres, fetes copiar pel mestre de capella Gaspar Fernandes Tota la producció conservada és de caràcter litúrgic Escriví una Missa de bomba , antífones, invitatoris i una collecció d’uns vint himnes

Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb acompanyament…

No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts

Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…

Formada al Club Natació l’Hospitalet, el 2008 passà al Club Natació Barcelona Fou nou vegades campiona d’Espanya de salts de trampolí a l’estiu, en trampolí d’1 m 2007, trampolí de 3 m 2007, 2010 i trampolí sincronitzat de 3 m 2006, fent parella amb Karina Silva i a l’hivern en trampolí d’1 m 2006, 2008, trampolí de 3 m 2006, 2007 i trampolí sincronitzat de 3 m 2007, fent parella amb Jennifer Benítez Fou vint-i-quatre vegades internacional Rebé la medalla al mèrit esportiu 2006 i una menció especial 2007 de la federació catalana

Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

Fundat l’any 1946, nasqué amb la denominació de Club de Futbol Sant Francesc d’Assís Vinculat al barri de Bufalà i a la rodalia de l’església de Santa Maria, començà participant a la Lliga Diocesana El 1963 s’independitzà i adoptà el nom actual S’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Futbol i la temporada 1965-66 pujà a segona territorial Alternà aquesta categoria amb la primera territorial, on ha jugat vint-i-cinc temporades La temporada 1977-78 jugà a preferent Disposa de nombrosos equips en categories inferiors Juga al camp municipal del carrer de Campoamor

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana

Conegut també com a Arquers del Negrell, fou fundat per Joaquim Díaz l’any 1998 El primer any s’installà en uns terrenys cedits pel Club de Caça de Caldes i poc després, al bosc del Negrell L’any 2000 inaugurà un circuit de dotze dianes i posteriorment l’augmentà a vint-i-quatre i esdevingué un dels camp de tir més tècnics d’Espanya Participa tant en les especialitats de sala com en les de camp del Campionat d’Espanya, de Catalunya i de la Lliga Catalana, així com en altres competicions i trofeus d’àmbit estatal