Resultats de la cerca

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort

Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

Es dedicà a la construcció de ponts i vies per a ferrocarrils de diversos països, i projectà i construí tres vaixells famosos el Great Western 1838, primer vaixell de vapor que establí un servei regular de travessia de l’Atlàntic, el Great Britain 1845, primer transatlàntic mogut per hèlix, i el Great Eastern 1858, que inspirà a Jules Verne la novella Una ciutat flotant i que representà un gran avenç en les tècniques de construcció de l’època

Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc del Guix En un principi fou un simple oratori, després passà a capella rural vinculada al mas Guix El lloc del Guix és documentat des del 975 i l’oratori ho és des del 1258, quan apareix citat el coll de l’oratori, que més tard es concretarà amb el coll de l’oratori de Sant Salvador L’actual edifici no conserva res d’època romànica

En 1921-30 fou organista auxiliar a la catedral de Rochester Del 1930 al 1935 fou director de música a l’església de Sant Esteve, a Bournemouth, i des del 1932 fins a la seva mort exercí com a organista al Pavelló Municipal d’aquesta darrera ciutat Tingué una reputació considerable com a concertista d’orgue El seu catàleg és format bàsicament per peces per a orgue o cor, en un estil harmònic conservador però imaginatiu

Es formà musicalment a la ciutat de Madrid i a partir del 1933 fou professor d’harmonia del conservatori Molt interessat pel folklore musical, publicà una Reseña histórica de la tonada 1913, amb transcripcions de música antiga, i el Cancionero musical y poético del siglo XVIII 1916 Entre les seves obres, fortament influïdes pel folklore, cal destacar la suite per a orquestra Arrabales castellanos i la sarsuela Mar y cielo , realitzada en collaboració amb Manuel Fernández Caballero

Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals