Resultats de la cerca

Fou fundat el 1935 per Josep M Lamaña, i començà d’actuar en públic el 1936 Els seus directors han estat el mateix Lamaña 1935-57, Enric Gispert fins el 1972 i Romà Escalas fins el 1979 L’any 1979 fou dissolta com a associació independent i el seu valuós fons instrumental gairebé un centenar d’instruments fets a imitació dels originals de l’època i els facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i televisió de França, Anglaterra…

Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text…

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs de recepció…

Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat de Voltaire…

Filla de Lluís de Borbó, duc de Penthièvre, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França Presidí, al final de l’Antic Règim, l’anticort parisenca del Palais Royal s’hi féu remarcar menys per la seva activitat política que per les seves virtuts privades Empresonada el 1793, el Directori la deportà 1797 Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres 1797 i 1801-08, l’Escala i Sarrià 1797-1801, on constituí un petit saló alhora literari i polític Residí també a Palerm i a Maó 1809 i 1811-14, fins que la caiguda de…

Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de…

Titulat a Barcelona 1918 Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929 Collaborà en l’Obra de la Masia Catalana fins el 1936 Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949 Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels…

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…