Resultats de la cerca
Es mostren 68643 resultats
reflexió
Filosofia
Psicologia
Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos actes.
Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit…
Vicent Belda
Ciclisme
Ciclista.
Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973 El seu debut com a professional fou l’any 1978 Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest últim des de la seva fundació a Alacant el 1980 Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l’any 2000
càpsula

Càpsula de cotoner encara tancada
Alexander Rey (CC BY 2.0)
Botànica
Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.
Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc
clorur d’etil
Química
Halur d’alquil, gas obtingut per acció del clor sobre l’etilè en presència de ClH i llum.
És emprat com a refrigerant, com a solvent, com a agent d’alquilació i, en medicina, com a anestèsic
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més econòmica millor
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
William Herschel
Música
Músic i astrònom britànic, nascut a Alemanya.
Abandonà l’escola el 1752 i entrà en una banda militar com a oboista i violinista Al final de la dècada del 1750 s’establí a Anglaterra, on treballà com a copista i, més tard, amb la banda militar de Durham Un concert per al duc de York inicià els seus lligams amb la família reial britànica El 1780 fou acceptat com a membre de la Bath Literary and Philosophical Society, i l’any següent descobrí el planeta Urà La seva darrera aparició com a músic professional tingué lloc el 1782, en un concert en què actuà com a organista Tot i assolir més celebritat com a astrònom, també exercí…
aminoalcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció alcohol.
Els aminoalcohols i llurs èsters comprenen substàncies de considerable interès tècnic, tals com les etanolamines anestèsics locals importants, tals com la novocaïna alcaloides tals com l’efedrina i la cocaïna, i alguns constituents de certs lípids, tals com l’esfingosina Els mètodes principals de preparació d’aminoalcohols són la reacció amb amoníac d’halohidrines i epòxids i la reducció de composts bifuncionals tals com els nitroalcohols, els hidroximitrils, les hidroxioximes, o les aminocetones
Marta Fàbregas i Berenguer
Teatre
Autora de teatre.
Germana d' Emili Fàbregas Inicià la seva carrera artística com a actriu, formant part de companyies notables que actuaren a Madrid, Barcelona i per províncies Retirada del teatre, als anys cinquanta estrenà, com a autora, comèdies en català i castellà com Lección de amor 1954, Un pas en fals 1959, premi Festa o Sólo tú Edità altres obres com Fill meu 1954 També havia treballat com a dobladora i directora de doblatge
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu