Resultats de la cerca
Es mostren 26373 resultats
Emmanuel Bonafòs i Siau
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854 fou, amb…
Jakob Böhme
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i…
Miquel Biada i Bunyol

Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les dificultats de l’…
BBPR
Arquitectura
Grup de quatre arquitectes italians: Banfi, mort en la guerra contra els nazis, Belgioioso, Peressutti i Rogers.
Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l’edifici de…
Banco de Vizcaya
Economia
Entitat bancària constituïda el 1901 a Bilbao.
Inicialment de caràcter industrial clar —Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, etc—, posteriorment obrí sucursals per tot Espanya i es convertí en un banc mixt A Catalunya entrà el 1920 per absorció dels negocis del London Country Westminster and Parr’s Foreign Bank a Barcelona L’any 1968 absorbí la Banca Vilella, de Reus El 1984 comprà les accions de Banca Catalana , en mans del consorci bancari del qual formava part, que se les havia adjudicades procedents del Fons de Garantia de Dipòsits Amb Banca Catalana adquirí el control del Banc Industrial de Catalunya , Banc Industrial del Mediterrani…
Philip Larkin
Philip Larkin
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Poeta i novel·lista anglès.
Educat a Oxford, publicà el seu primer llibre de poemes, The North Ship 1945, on es palesà la seva austeritat intencionada a l’estil de Yeats La lectura aprofundida de la poesia de Thomas Hardy donà tot un altre to al volum següent, The Less Deceived 1955 D’obra escassa, és considerat, però, el poeta més important de la generació coneguda com The Movement 1965 es també un dels poetes més guardonats del seu temps El seu darrer llibre poètic, High Windows 1974, persisteix en el to neutre de veu dels anteriors També és autor d’un parell de novelles Jill 1946 i A Girl in Winter 1947, així com de…
Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau
© Fototeca.cat
Música
Compositor, pianista i crític català.
Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons La farigola , Voreta la mar , La barca , Cançó de maig , Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser un defensor…
,
Editorial Estela
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1958.
Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat les versions…
Jaime Milans del Bosch y Ussía
Història
Militar
Militar castellà.
Descendent d’una família de nissaga catalana i liberal i net de Joaquim Milans del Bosch i Carrió Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou un dels defensors de l’Alcázar de Toledo i més tard anà voluntari amb la División Azul al front rus Agregat militar en diverses ambaixades, i general des del 1971, comandà la divisió cuirassada Brunete 1974-78 i, tot seguit, assumí la capitania general de la III Regió Militar València Codirigí el cop d’estat del Vint-i-tres de febrer de 1981 i decretà l’estat d’excepció al País Valencià, però fou arrestat l’endemà i, sotmès a procés el 1982, fou condemnat a…
Mare de Déu de les Salines (Maçanet de Cabrenys)
Art romànic
Aquest santuari és situat al pla del mateix nom, a 1100 m d’altitud, al peu del puig de les Salines, al cantó de migdia Apareix esmentat en les Rationes decimarum del final del segle XIII, com a capella de Salines També s’hi alludeix en l’acta de la visita pastoral que l’any 1329 féu a Maçanet de Cabrenys el bisbe Gastó de Montcada L’any 1590 la capella fou assaltada per uns deu hugonots, comandats per Mandra, els quals mataren l’ermità i ocasionaren greus destrosses L’actual edifici sembla respondre a una reforma important del segle XVII No és impossible, tanmateix…