Resultats de la cerca

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

L’església parroquial d’Estagell és esmentada des de l’any 951 Aquest mateix any consta que Estagell villa Stagello ja depenia de l’abadia de Santa Maria de la Grassa, sense que hom sàpiga des de quan Des del segle XII, el titular dels drets de la Grassa a Estagell era el cambrer d’aquest monestir L’església de Sant Esteve d’Estagell fou enterament renovada als segles XVII-XVIII Conserva alguns sectors de murs datables al segle XII

Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques

Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 30 de març de 1734, càrrec que renuncià el 8 de juliol de 1745 Rebé la denominació d’illustre per part dels seus contemporanis, ja que algunes de les seves obres religioses li atorgaren gran fama Estrenà a Barcelona diversos oratoris Saúl convencido por David o La herejía convencida por San Antonio , San Magín , Nuestra Señora de la Esperanza i Nuestra Señora de los Dolores

Format inicialment amb Ramiro de Urrecha, el 1904 ingressà al seminari dels Claretians de Valmaseda Biscaia, on continuà els estudis musicals amb Martín Rodríguez Es formà en el coneixement de la tradició gregoriana i de la polifonia renaixentista, tradicions que conflueixen en la seva obra, juntament amb la música basca A partir del 1916 fou organista del Santuario del Corazón de María del Buen Pastor de Madrid La major part del seu catàleg és format per obres de gènere religiós

Membre del Reial Club Tennis Barcelona, és professional des de l’any 1996 Ha aconseguit dos International Tournaments de la WTA Rabat 2005 i Bogotà 2008 En dobles ha guanyat quinze torneigs la majoria juntament amb María José Martínez, incloent-hi la WTA Tour Championships Copa Masters femenina a Doha 2009 Guanyà la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 2005 Assolí la trenta-cinquena posició en el rànquing de l’ATP en individual 2005 i la cinquena posició en dobles 2009

Fundat l’any 1955, fou impulsat per Xavier Morros i Enric Berengueras en unes installacions del Centre Catòlic Debutà a competir en lligues provincials de Barcelona fins que l’any 1993 pujà a divisió d’honor estatal Jugà durant tres temporades a la màxima categoria i en destacà Josep Maria Palés Des del 1997 juga entre primera i segona divisió estatal Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per comarques 1989, 2004, 2006 Un dels millors jugadors fou Ramon Junyent

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué