Resultats de la cerca
Es mostren 3262 resultats
aljama
Història
Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.
A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament
Francesc Pros Panés
Natació
Pioner de la natació catalana.
Nascut a la Barceloneta, impulsà totes les penyes i clubs de natació que es fundaren en aquest barri entre els anys 1916 i 1929 Amb el Club Natació Athlètic assolí els Campionats de Catalunya i d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure 1921 i participà en la primera Travessia del Port de Barcelona 1926 El 1929 cofundà el Barceloneta Amateur Club i n’esdevingué el primer entrenador Fou distingit amb la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1953 i la de serveis distingits, en categoria d’or, de la federació espanyola 1967
Sebastià Franco Smeets
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona
Josep Ferrer
Boxa
Boxejador.
Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona
Antoni Gràcia López
Futbol
Futbolista.
Nascut al Poblenou, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al club del seu barri, el Júpiter Després pertanyé al FC Barcelona 1939-43 i 1945-46 Jugava d’interior i fou una vegada campió de Copa 1942 Disputà 114 partits com a barcelonista i marcà 42 gols Durant les temporades 1943-44 i 1944-45 jugà al Centre d’Esports Sabadell a primera divisió, on actuà en 34 partits de Lliga i marcà 9 gols Vestí dues vegades la samarreta de la selecció catalana i feu 2 gols
Polideportivo Artextil
Esport general
Club poliesportiu de Sabadell.
Situat al barri de Nostra Llar, fou fundat l’any 1955, impulsat per Josep Garcia-Planas Cladellas, propietari d’Artextil, SA, per a fomentar la pràctica esportiva entre els seus treballadors Ja desaparegut, s’especialitzà en handbol, però també tingué equips i seccions d’altres esports, com hoquei sobre patins, tennis de taula, futbol o tennis Disposava d’un pavelló poliesportiu de propietat i piscina El primer equip d’handbol aconseguí el subcampionat de Catalunya 1961, i des del 1961 fins al 1968 competí a la divisió d’honor amb el nom d’Artilene-Orsa
Fibracolor

Façana principal de la capella de Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
Locals d’oci de Barcelona rebutgen les agressions sexuals
36 recintes i locals d’oci de Barcelona, entre els quals el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic i el Fòrum s’uneixen al protocol de l’Ajuntament de la ciutat contra les agressions sexuals El mateix dia els mossos d’esquadra detenen fins a vuit persones presumptament involucrades en una violació múltiple en una nau abandonada del barri de Can Feu Sabadell el dia 4 Prop de 4000 persones es manifesten davant de l'Ajuntament, per solidaritzar-se amb la víctima i, al mateix temps, protestar contra l'ús xenòfob de l'agressió
Els veïns del Raval organitzen brigades contra els narcopisos
Els veïns del Raval de Barcelona organitzen grups de vigilància per a alertar de l’ocupació d’immobles per drogoaddictes i narcotraficants, els anomenats narcopisos , que en els darrers mesos han proliferat en aquest barri de la ciutat Els veïns prenen aquesta iniciativa com a resposta al que consideren poca eficàcia judicial i policial, de la qual acusen, sobretot, l’Ajuntament El 6 d’octubre, el ple va aprovar, amb l’abstenció de la CUP, una proposició de Ciutadans que instava l’Ajuntament a presentar un pla contra els narcopisos
la Suda de Lleida

Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina