Resultats de la cerca

Professor a Marburg 1885-1922, fou, amb Hermann Cohen, el màxim representant de l’escola neokantiana de Marburg És autor de Sozialpädagogik ‘Pedagogia social’, 1899, Platons Ideenlehre ‘Doctrina platònica de les idees’, 1903, Philosophie und Pädagogik ‘Filosofia i pedagogia’, 1909, Pestalozzi 1909, Die logischen Grundlagen der exakten Wissenschaften ‘Els fonaments lògics de les ciències exactes’, 1910 i Sozialidealismus ‘Idealisme social’, 1920

A partir del 1796 residí a Suïssa, i més tard entrà al servei del govern Fou autor de narracions de tipus realista i de drames moralitzants Escriví també novelles a la manera de Walter Scott i altres de tendència liberal Cal destacar-ne Abällino, der grosse Bandit ‘Abällino, el gran bandit’, 1793 i Alamontade de Galeerensklave ‘Alamontade, el galiot’, 1803

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

És autor de Prolegomena ad Homerum 1795, on intentava de provar que la Ilíada i l' Odissea havien estat compostes amb fragments èpics d’èpoques diferents, i de Darstellung der Altertumswissenschaft nach Begriff, Umfang, Zweck und Wert ‘Presentació de la ciència de l’antiguitat com a concepte, abast, objectiu i valor’, 1807, manifest de la nova filologia clàssica, dedicada a Goethe

Professor de romanística i anglística a la Universitat de Göttingen Treballà sobre la literatura castellana Poema del Cid , 1879 i els cançoners, la francesa Jean de Mairet , 1888 i l’alemanya i l’anglesa medievals Kürenberg und die Nibelungen , 1874 Brut , 1877 El 1881 fundà i dirigí la revista “Romanische Forschungen” i el 1890 el Kritischer Bericht für die Fortschritte der romanischen Philologie

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Obtingué un càrrec administratiu en el govern Féu d’intèrpret de la cultura magiar a Alemanya a través de les seves obres Magyarische Sagen, Märchen und Erzählungen ‘Tradicions, contes i llengendes magiars’, 1825, Geschichte der Magyaren ‘Història dels magiars’, 1828-31 És autor de Geschichte des Österreichischen Kaiserstaats ‘Història de l’imperi austríac’, 1834-50, on estudia la monarquia dels Habsburg

Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars

Deixeble de BBrecht, la seva obra dóna una visió amable de la vida quotidiana dins un sistema socialista De les seves obres destaquen la comèdia Katzgraben ‘Tombes de gats’, 1953 i les novelles Tinko 1954, Ole Bienkopp 1963, Der Wundertäter ‘El taumaturg’, 1973 i Grüner Juni ‘Juny verd’, 1985 En 1959-83 exercí diversos càrrecs a la Unió d’Escriptors de la RDA