Resultats de la cerca

Hom la diferencia d’una fricció en el fet que hom no empra cap mena de força per a facilitar-ne l’absorció Les condicions generals d’absorció d’una embrocació són les de qualsevol agent terapèutic absorbit per via cutània

De color verd, quan conté encara la clorofilla, passa a groc quan hom l’elimina amb àlcalis, i esdevé incolor per destillació De composició complexa, el seu principal constituent és l’apiol Ha estat emprat com a emmenagog i antipirètic

Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…

Port de la mar Roja a 97 km de l’estret Bāb al-Mandab, situat en una regió càlida i àrida mitjana anual de temperatura 29,4°C, pluges anuals 57,3 mm Començà la seva importància com a port de carboneig d’una companyia italiana per als vaixells en ruta cap a l’Orient L’any 1957 començaren les obres d’ampliació i modernització del port, que foren acabades el 1962, i des d’aleshores ha augmentat considerablement l’exportació de cafè, oli de palma, sal i d’altres productes alimentaris Hi ha una refineria de petroli amb capacitat anual de 500000 tones i és unida per carretera amb Addis…

És situada a l’extrem d’una península que tanca pel sud l’estuari del riu Sierra Leone, el qual hi forma un excellent port natural S'estén pel front marítim i s’enfila cap a l’interior formant diferents barris el Fort Thornton, a les altures de Tower Hill, de residència europea, i els de Maroon Town i Ku Town, on resideixen els descendents d’esclaus alliberats procedents d’Amèrica i, en majoria, els components de dos grups tribals autòctons, els mendes i els temnes El sector de Mount Aureol comprèn el centre cultural El port és el centre de l’activitat econòmica barri industrial de Wellington…

Situada a la costa de la mar Egea, al golf d’Esmirna, prop de la rica vall del Gediz Posseeix un port excellent, el segon del país després d’Istanbul exporta tabac, panses, cotó i oli És un dels nuclis comercials més importants del país La indústria es basa en l’elaboració dels productes vegetals de la regió tabac, arròs, figues seques, vi i panses també té indústria tèxtil llana, cotó i catifes, una refineria de petroli i drassanes Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Aegean, fundada el 1955 i Universitat Nou de Setembre, el 1983 Fundada al s VII…

Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua…

Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants…

Es formà amb Fiorenzo di Lorenzo en l’ambient de l’escola úmbria i collaborà amb Il Perugino en les taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa i en els frescs de la Capella Sixtina 1481-83, Vaticà la influència d’aquest darrer conduí el seu estil vers una execució més subtil del paisatge 1492-94, frescs de les Sales Borja, Vaticà, i de la capella Bufalini, Santa Maria d’Aracoeli, Roma Fou a Siena on desenvolupà el seu art preciosista i decoratiu, de vius colors i de to fastuós, palès en les Escenes de la vida de Pius II 1502-07, a la Biblioteca Piccolomini…