Resultats de la cerca

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’installà a Barcelona, on estudià a Llotja En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca 1918, on sovint exposà individualment Exposà també a la Internacional de Barcelona 1929, a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a…

Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí Hom conserva d’ell L’Epifania i La Circumcisió parròquia de Sant Llorenç des Cardassar i altres obres a esglésies, museus i colleccions de Palma, Manacor i sa Pobla

Deixeble de Joaquim Sorolla, n'esdevingué gendre Féu paisatges, composicions, retrats, flors, etc , amb un estil derivat del mestre però tenyit d’un aristocratisme convencional Residí un quant temps a Barcelona, on exposà a les Galeries Laietanes 1936, i després s’establí a Madrid El seu fill Francesc Pons-Sorolla i Arnau Madrid 1917, arquitecte expert en restauracions, ha publicat articles de la seva especialitat a Ilerda , Castillos de España , etc és director del Museu Sorolla de Madrid des del 1948

Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum

Fill de Tomàs Planes Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Feu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Format a Barcelona com a gravador litogràfic 1918 Amic de Salvador Dalí Se centrà en un surrealisme de clara base realista, conseqüència probable de la seva admiració per Feliu Elias Ha residit a Cadaqués, Blanes i Arenys de Mar El 1928 exposà a la collectiva inaugural de les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1929 participà en l’exposició dita d' Art abstracte i a la gran Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger, ambdues a les mateixes galeries, on l’any següent féu la primera individual, presentat per Sebastià Gasch Es presentà a Madrid el 1931 i de nou a Barcelona el 1934 a la Galeria…

Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona

Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1895 i del 1901 amb A la guerra i Pobres mares Des del 1903 fou professor titular de dibuix artístic a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’una etapa anecdotista, se centrà en un naturalisme que molt sovint imita Sorolla

Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de Sorolla,…