Resultats de la cerca
Es mostren 2490 resultats
Construccions de la Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del monestir de…
Habitatge proper al camí de la mola de Colldejou
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’un habitatge medieval situat prop del Coll Roig, al camí que mena a la mola de Colldejou ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge pagès situat entremig d’un bosc d’alzines, prop del Coll Roig que separa el terme de Colldejou del de la Torre de Fontaubella, a la comarca del Priorat Són edificades a la falda de la mola de Colldejou Mapa 33-18472 Situació 31TCF223537 Si agafem el camí que des del Coll Roig porta a la mola, havent deixat el trencall que mena al poble de Colldejou, dins d’un bosquet d’alzines trobarem les restes d’un…
Santa Maria de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior de l’església, en lamentable estat d’abandonament i ruïna J Giralt L’església de Santa Maria es troba a la mateixa carena i a pocs metres del castell de la Maçana Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 33-13328 Situació 31TCG250442 Història Aquesta església fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també estigué vinculada al monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del terme del castell de la Maçana són de l’any 1157, en què Arnau Company, amb la seva muller i…
Josep Llonch Rafecas
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins i entrenador.
Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP…
parc natural del Carrascar de la Font-Roja
Espai natural
Espai natural protegit de la comarca de l’Alcoià declarat parc natural el 1987.
S'estén entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1 352 m que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona El comerç de la neu també hi fou important a partir del s XVIII, i…
canelobre

Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó català és, per…
Sant Joan de Corniola (Camarasa)
Art romànic
Degué ser una capella per al culte dels habitants de la quadra de Corniola, dependent de l’església parroquial de Figuerola, i com aquesta, del monestir de Santa Maria de Meià Del lloc de Corniola, no se’n sap res fins l’any 1588, que el prior de Santa Maria de Meià, Rafael de Sampsó, prengué disposicions sobre la quadra de Corniola Encara que l’església és un edifici d’origen romànic, no se’n coneix cap dada fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí esmenta l’església de “ San luan Apostol, y Evangelista, en la quadra de Corniola ” No se sap quan deixà de tenir culte i…
Francisco Díaz Romano
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor establert a València del 1531 al 1541.
Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells , de Jaume Roig, i una Oratio , del catedràtic Cosme Damià Savalls El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor Imprimí des del Breviarium Valentinum 1533 fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética 1535, del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela , de Lluís del Milà Per l’edició dels Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539 El 1541 s’establí…
Grigòrios Xenòpulos
Literatura
Teatre
Escriptor i dramaturg grec.
Fou director de la revista "'Εστία” 1890-95 i de “Νέα'Εστία” 1927-34 Escriví novelles, en general de caire social Margarita Stefa 1893, O kakós dromos ‘El mal camí’, 1912, O kókinos vrakhos ‘L’escull roig’, 1920, la trilogia 1926 Plúsii ke ftokhí ‘Rics i pobres’, Tímii ke àtimi ‘Honests i deshonests’, To proto xípnima ‘El primer despertar’, 1930, etc Bon dramaturg fou un dels fundadors del teatre modern grec, escriví Fotiní Sandri 1908, Stella Violandi 1903, O pirasmós ‘La temptació’, 1910, To kheruvim ‘El querubí’, Fitité ‘Estudiants’, etc Les seves obres, que reflectien de…
Casa de Misericòrdia de Barcelona
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona.
Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina