Construccions de la Coscollera (Vilanova de Meià)

Situació

Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps.

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG328517.

Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp. La Coscollera és uns 50 m més avall. (JBM)

Història

Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià atribuït a l’any 1137, on es fa constar que el monestir tenia en el terme del castell de Sant Esteve del Montsec molts censos, entre els quals hi havia els que feien dues cases situades a Coscollera. També l’any 1326 apareix de nou el lloc de Coscollera, ja que aquest any el rei Jaume II notificà als marmessors del comte d’Urgell la petició feta pels homes de la vila de Santa Maria de Meià i de la de Castelló del priorat de Meià; alguns habitants dels llocs de la Vileta i de Coscollera tenien honors al terme de Vilanova de Meià i de Castelló i se’ls volia fer pagar talles, la qual cosa anava contra un privilegi que havia concedit Jaume de Cervera, difunt, als homes dels dits llocs. Així, sembla que durant el període que Jaume de Cervera fou senyor de Meià, del 1236 al 1276, el senyor del lloc de Meià concedí un privilegi als homes de Coscollera. La darrera notícia correspon a l’any 1628, en què el procurador del prior Sampsó establí un cens a la torre de Coscollera, sota el terme de Sant Esteve de Montsec.

De l’edifici de la torre només es té constància de la notícia anterior i la referència que en fa Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan fa constar: “En la Quadra de Coscolera, hay una Torre redonda de piedra labrada, muy alta, y bien hecha, que no es difícil habitarla”.

No sembla que s’hagi de prendre en consideració l’existència d’una important vila a Coscollera, sinó que més aviat sembla que tingué una població exigua. (ABC)

Vestigis

En aquest indret hi havia, segons Roig i Jalpí, vestigis d’una torre rodona i també de velles edificacions. En l’actualitat, entremig dels arbres només s’endevina l’existència d’alguna paret. Al cim, arran del camp, hi ha un possible marge. Cap a ponent, hi ha diversos murs enmig de les alzines. L’edifici més interessant, però, és una construcció de planta allargada, adossada a una roca, possiblement destinada a l’habitatge. És orientada cap al sud, i l’angle sud-oest és el més visible. La paret meridional, amb un gruix de 80 cm, té una longitud d’uns 5 m i una alçada màxima d’uns 2 m. El mur oest té uns 3, 5 m d’alçada, bé que cal pensar que devia arribar fins a la roca, situada uns 5 m més enllà d’on es perd. Aquestes parets són fetes amb pedres poc treballades, força irregulars, arrenglerades, de mida mitjana (15 cm × 30 cm). Aquestes restes poden pertànyer a una casa forta o a un habitatge pagès de l’època medieval. Sense fer-hi una excavació és difícil de dir-ne res més. (JBM)

Bibliografia

  • Roig i Jalpí, 1668
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 485, 486 i 492
  • Buron, 1989, pàg. 174