Resultats de la cerca

D’infant acompanyà amb orgue o piano els serveis religiosos oficiats pel seu pare, predicador baptista Quan era adolescent, mentre treballava d’organista en diverses sales de cinema mut, conegué James P Johnson, que l’ajudà a desenvolupar el seu estil pianístic L’any 1922 feu els seus primers enregistraments com a solista, amb temes propis, i més tard fou acompanyant de gravació per a alguns cantants, com Alberta Hunter Aviat inicià la seva activitat com a intèrpret radiofònic 1923 i el 1926 començà la seva llarga associació amb la discogràfica Victor, amb un enregistrament de solos d’orgue…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Estudià amb Ernest Bloch, del qual més tard fou assistent a l’Institut de Música de Cleveland 1921-25 Durant aquest període escriví la suite orquestral The Black Masters 1923 Del 1927 al 1933 visqué a Europa, on estrenà la Simfonia núm 1 en mi menor 1927, que fou seguida per vuit simfonies més, escrites entre el 1946 i el 1978 En tornar als Estats Units, ensenyà en diverses institucions, com ara a la universitat de Bos-ton 1933-35, la de Princeton 1935-45 i la Berkeley 1945-51, a més de la Juilliard School 1965-85 Entre els seus deixebles cal destacar M Babbit i RL Finney La seva…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Estudià música a Manchester i posteriorment amplià la seva formació com a cantant al London Opera Centre El 1975 debutà com a patge de Salome a l’English National Opera Formà part dels repartiments habituals del Festival de Glyndebourne i el 1980 debutà al Covent Garden en un paper secundari de La valquíria , teatre on tornà com a protagonista en diverses òperes de G Verdi, R Wagner, R Strauss, WA Mozart i U Giordano Ha cantat, amb èxit de públic i crítica, arreu d’Europa i dels Estats Units S’ha especialitzat en les versions francesa i italiana de Medea L Cherubini, des del seu debut amb el…

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’Òpera de Munic…

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà Lucia di…

Estudià piano, i el 1944 inicià la seva carrera com a cantant en l’orquestra de Benny Carter Cantà també en altres orquestres i treballà com a pianista i cantant als entreactes del Minton’s Playhouse, on absorbí els sons del be-bop , especialment a través de Sarah Vaughan El 1954 realitzà els primers enregistraments, i l’any següent gravà alguns dels seus temes clàssics Suppertime i Yardbird Suite Des de llavors actuà com a cantant solista en clubs, concerts i festivals Amb un timbre de veu immediatament recognoscible, sobresortí pel seu sentit de les variacions melòdiques i la improvisació…

Estudià piano, i els anys setanta començà a treballar com a pianista i vocalista en diversos grups A partir del 1977 es dedicà només a cantar, i al principi dels vuitanta ho feu al grup vocal de John Hendricks El 1983 gravà un disc a cappella i començà a oferir concerts cantant sense acompanyament, amb la qual cosa assolí una gran popularitat Guanyà premis, aconseguí èxits com Don’t Worry Be Happy i collaborà amb artistes del pop El 1990 mostrà els seus dots d’orquestrador amb el conjunt de deu veus Voicestra El 1995 gravà l’àlbum Paper Music , dirigint i cantant música de JS Bach, WA Mozart…

Cantant afeccionat, es dedicà professionalment al cant per consell de S Koussevitzky Estudià a Filadèlfia i, més tard, al Conservatori de Berkshire 1942 Debutà a Hollywood el 1945 amb Madama Butterfly , que després cantà a Nova Orleans El 1947 fundà el Bel Canto Trio amb G London i F Yeend, amb els quals cantà diversos fragments d’opereta i de musicals Protagonitzà algunes pellícules musicals, entre les quals The great Caruso R Thorpe 1951, que el feu famós internacionalment, The Seven Hills of Rome R Rowland 1957 i For the first time R Maté 1959 El 1956 es traslladà a Roma, on morí d’una…