Resultats de la cerca

Vers el 1821 anà a París, on ingressà en la companyia de Manuel de Pópolo Vicente García, amb la qual recorregué l’Amèrica del Nord Cantà a Nova York, però assolí molt més èxit com a guitarrista, i abandonà el cant Actuà amb fortuna a Londres, París —on conegué Rossini, Victor Hugo, Paganini, etc—, Malta, Egipte, etc Féu concerts a Barcelona 1833 i a València, on arribà després d’un naufragi, i s’establí a París

Deixeble, a la Universitat de Zuric, de JJud, ASteiger, MLeumann, fou professor de les universitats de Berna i Heidelberg Des dels anys cinquanta anà publicant nombrosos estudis sobre els elements preindoeuropeus, principalment en les llengües romàniques Investigà també el basc i s’ocupà de la metodologia de la recerca etimològica i la toponímia preromanes En els seus estudis tingué força en compte el cabal prellatí del català, com ho demostren les seves contribucions de la Enciclopedia Lingüística Hispánica 1960

Estudià a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy, a Brusselles i a Colònia El 1939 anà a residir a Madrid, on ensenyà orgue des del 1944 al conservatori, del qual fou director 1956-61 Renovà l’òpera basca amb Mirentxu 1910 i Amaya 1920 De les seves sis sarsueles destaca El caserío 1911 És autor d’obres simfòniques Diez melodías vascas , 1941 Sinfonía pirenaica, 1945, de música de cambra, etc Ha harmonitzat nombroses cançons populars basques

Fou deixeble de Philippe Uffenbach a Frankfurt Després d’una curta estada a Munic, anà a Venècia, on treballà al taller de Rottenhammer D’estil semblant al de Rubens, evolucionà vers el clarobscur d’un Caravaggio Cercà més l’aspecte formal que el contingut En són resultat les temàtiques de pastorals heroiques, on empra uns contrasts de llum complicats i fantàstics Es destaca la seva pintura La fugida a Egipte 1609, Alte Pinakothek, Munic Influí sobre Claude Lorrain

Es formà al Club Hoquei Lloret, en el qual debutà a l’OK Lliga i jugà fins el 2004, quan anà a l’Ibaiondo del País Basc una temporada Passà al Club Hoquei Patí Blanes B 2005-06, fitxà pel CP Tenerife 2006-09, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2008, pel Blanes 2009-10 de l’OK Lliga i el 2010 tornà al Lloret per jugar a l’equip B

S’inicià en un equip mixt en el Club Hoquei Palafrugell, anà al Club Hoquei Cassà i arribà al Club Hoqui Girona, amb el qual debutà amb l’equip absolut a la màxima categoria Guanyà una Lliga Catalana 2010 i fou dues vegades subcampiona de la Copa d’Europa 2012, 2013 i una de l’OK Lliga 2012 També jugà amb la selecció catalana i l’espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa sub-19 2009

Fill d'un destacat industrial del metall i activista d'esquerres, fou educat en escoles d'elit, i posteriorment anà a la Gran Bretanya, on obtingué un doctorat per la Universitat d'Essex Professor a la Universitat d'East Anglia 1985-87, més tard anà a Austràlia, on fou professor d'economia a la Universitat de Sydney fins el 2000, que tornà a Atenes i continuà exercint la docència a la Universitat d'Atenes Des del 2012 és professor a la Universitat de Texas Activista d'esquerres i influït com a economista pel pensament de Karl Marx, en 2004-2006 fou assessor del govern socialista del PASOK Al…

El 1702 anà a París Entre el 1703 i el 1707 fou molt influït pel seu mestre, CGillot, el qual l’introduí en la temàtica del teatre i de les singeries El 1707 entrà al taller de CAudran, que li confià la decoració amb chinoiseries del palau de la Muette i li féu conèixer directament l’obra de PPRubens, en poder visitar la Sala Mèdici del Luxemburg, del qual Audran era conservador A partir del 1715 s’estigué a casa de PCrozat, la qual cosa li permeté de conèixer la pintura italiana i flamenca de la seva collecció, així com de relacionar-se amb una societat refinada, que li inspirà…

Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…

Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del…