Resultats de la cerca

Creat el 1995 per Vicent Partal  i Assumpció Maresma amb el nom d’ Infopista , el 1996 adoptà el nom actual de VilaWeb L’empresa editora és Partal, Maresma & Associats Partal ocupa el càrrec de director de VilaWeb i Maresma el d’editora El 2005 incorporà Josep Casulleras com a cap de redacció, càrrec al qual s’afegí Esperança Camps el 2020, que assumí la direcció de la seu de VilaWeb oberta a València aquest mateix any Primer directori local en català, aviat esdevingué pioner de la premsa digital en català als Països Catalans que constitueixen el seu marc de referència i…

Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni  de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el  Llibre del consolat de mar  a cura de F…

Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual…

Aquesta església es trobava en el cim on s’alçava el castell de Calaf Durant molts segles exercí les funcions de parròquia del terme, fins que aquestes passaren a l’església del priorat de Sant Jaume Depengué de la canònica de Cardona a través del seu priorat de Calaf Les primeres notícies que parlen de l’existència d’una església al castell de Calaf són de l’any 1038, data en la qual un tribunal que havia de jutjar el conflicte que enfrontava el bisbe Oliba de Vic i el vescomte Folc de Cardona pel castell de Calaf es reuní en aquest mateix castell prop de l’església Ja amb l’advocació de…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…

Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…

Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A…

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article,…

Vida i obra Al desembre del 1899 inaugurà a Manresa el cine Gaumont, i el 1901, el Principal Muntà circuits de locals a Barcelona Triunfo, Letamendi i Bailén i a Manresa Principal, Conservatori i Letamendi El 1902 creà a Barcelona un taller adreçat a pintar pellícules i posteriorment fundà amb el seu nom uns laboratoris que feien el tiratge de negatius, positius i títols Aquests primers anys del segle XX també s’inicià com a operador de reportatges, alguns en combinació amb la casa Urban Entre les seves filmacions cal remarcar l’actualitat enregistrada a Madrid Boda del rey Alfonso XIII y…

Militar anglès al servei de França Era fill bastard de Jaume II d’Anglaterra i d’Arabella Churchill, germana del primer duc de Marlborough Intervingué amb el seu pare en l’intent de recuperar el tron anglès des d’Irlanda El 1691 s’estabí definitivament a França hi havia estat educat i s’incorporà a l’exèrcit francès el 1693 era ja tinent general El 1703 es naturalitzà francès, i el 1704 fou enviat per Lluís XIV a la península Ibèrica al capdavant de les tropes franceses al servei de Felip V de Castella, que el féu gran d’Espanya, a l’inici de la guerra de Successió Hispànica , i preparà la…