Resultats de la cerca

Format a l’Ateneu Obrer i al Cercle Artístic de Sant Lluc Es presentà a exposicions collectives barcelonines El 1929 participà a la important Exposició d’Art Abstracte de les Galeries Dalmau de Barcelona —sala on tornà a exposar— amb una obra de tipus expressionista Participà en les primeres edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1948, 1949 amb obres del tot informalistes, tendència de la qual és considerat precursor a Catalunya

Estudià a Leipzig i a Munic i fou un entusiasta de Wagner Es féu conèixer com a compositor amb el seu Quintet amb piano 1884 Considerat durant una cinquantena d’anys com un dels compositors més importants de Noruega, les seves millors obres són els lieder uns 250, la Simfonia en re menor 1880-90, les Variacions per a dos pianos 1884 i la Suite en la menor per a violoncel i orquestra

Fill de família senatorial d’Alvèrnia, entrà en un monestir en restar vidu El 490, essent bisbe de Viena del Delfinat, contribuí a la conversió de Segimon de Borgonya, que el 516 convertí el catolicisme en religió oficial del regne Poeta De spiritualis historiae gesti , fou un dels bisbes més oberts a rebre els pobles nouvinguts És considerat sant per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 5 de febrer

Organitzador de la confederació de Bar , es distingí en la defensa de Berdičev 1768 i Częstochowa 1770-71 contra els russos Acusat falsament d’intentar raptar i assassinar Estanislau II, després de la invasió austríaca i prussiana 1772 s’exilià a París, i després 1776 als EUA, on combaté al costat de Washington en la guerra de la independència Morí a la batalla de Savannah i és considerat als EUA heroi nacional

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

Treballà de tipògraf i collaborà a Idea Nova  i El Igualadino Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard La Autonomía , de Reus, i El Campesino , de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època

És autoritzat en fruiters, ametller, vinya, cereals i bleda-rave Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat tòxic per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza

Estudià amb la seva mare, antiga alumna d’un deixeble de F Chopin Posteriorment estudià a Viena amb Emil Sauer, deixeble de F Liszt Després de la Primera Guerra Mundial, en què lluità en el bàndol austríac, prosseguí una brillant carrera concertística, compaginada amb la docent, exercida als conservatoris del Caire 1922-25, Rotterdam 1937-40 i Brusselles 1954-61 Considerat una de les màximes autoritats en Chopin, fou professor, entre d’altres, de Martha Argerich

Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació