Resultats de la cerca

Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Sevilla collaborà en la construcció del cadafal de Felip II 1598 i en les obres Resurrecció església de Santa Ana, Sevilla, Mort de Sant Hermenegild i escenes de la Vida de sant Pere Nolasc Museo de Bellas Artes, Sevilla El 1603 anà a Mèxic, on deixà algunes obres Sant Miquel , Academia de San Carlos, Mèxic

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós

Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola

Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos Deixà sardanes i música instrumental El seu fill, Alexandre Vilalta Barcelona 1905, també pianista, es formà amb ell, amb CGVidiella i amb FMarshall, i ha actuat com a solista a Europa i Amèrica Establert a Torreón Coah Mèxic, hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals

Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí

Fundà el Collegi Maonès, que dirigí Arran de la revolució del 1868, fou membre de la comissió municipal d’ensenyament de Maó És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa 1869, Diccionario menorquín-castellano , que deixà inacabat, i Guía de forasteros en Menorca 1864 Del 1858 al 1866 fou director del Diario de Menorca , i del Diario de Mahón fins al 1869

Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates

Fill de Pere II Participà en la guerra de Successió com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria Després de les derrotes d’Almansa 1707 i de Caia 1709, hagué d’acceptar el tractat d’Utrecht El 1744 deixà el govern en mans del seu confessor Gaspar de Incamacão El 1748 rebé del papa el títol de rei fidelíssim