Resultats de la cerca

Deixeble d’Andrés Bello, publicà unes Notas de la gramática de Bello 1886 Les seves primeres obres, Apuntaciones críticas sobre el lenguaje bogotano i Gramática latina 1867, mostren ja el gran aprofundiment en l’anàlisi psicologicogramatical que el caracteritzà El Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana 1888-93, obra monumental que deixà inacabada, registra l’evolució del castellà

És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità

Fou membre de la capella del duc de Bedford i canonge de la catedral d’Hereford Conegué diverses escoles musicals europees, i fou influït especialment per l' ars nova francesa segons Tinctoris, la seva obra fusionà elements d’aquesta ars nova i del discant anglès Deixà dues misses isorítmiques, motets, etc El 1953 Manfred Bukofzer en publicà l’obra completa

Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Sevilla collaborà en la construcció del cadafal de Felip II 1598 i en les obres Resurrecció església de Santa Ana, Sevilla, Mort de Sant Hermenegild i escenes de la Vida de sant Pere Nolasc Museo de Bellas Artes, Sevilla El 1603 anà a Mèxic, on deixà algunes obres Sant Miquel , Academia de San Carlos, Mèxic

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós

Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola

Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos Deixà sardanes i música instrumental El seu fill, Alexandre Vilalta Barcelona 1905, també pianista, es formà amb ell, amb CGVidiella i amb FMarshall, i ha actuat com a solista a Europa i Amèrica Establert a Torreón Coah Mèxic, hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals

Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí