Resultats de la cerca

Deixeble de BBrecht, la seva obra dóna una visió amable de la vida quotidiana dins un sistema socialista De les seves obres destaquen la comèdia Katzgraben ‘Tombes de gats’, 1953 i les novelles Tinko 1954, Ole Bienkopp 1963, Der Wundertäter ‘El taumaturg’, 1973 i Grüner Juni ‘Juny verd’, 1985 En 1959-83 exercí diversos càrrecs a la Unió d’Escriptors de la RDA

Traslladat a Turíngia el 1662, treballà com a secretari a diverses corts principesques i universitats L’any 1668 esdevingué membre de la Fruchtbringende Gesellschaft La seva obra comprèn poesia amorosa i espiritual i drames Com a lingüista publicà, sobretot, Der Teutscher Sprache Stammbaum und Wortwachs, oder Teutscher Sprachschatz ‘L’arbre genealògic de la llengua alemanya i la seva evolució, o lèxic alemany’, 1691

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Se sap que el seu pare era músic a la cort d’Olomouc i alguns estudiosos situen Gottfried Finger a Munic el 1682 No es coneixen dades certes de la seva vida abans que emprengués un viatge a Anglaterra, cap al 1686 Allí fou contractat, el 1687, com a instrumentista estranger al servei de la capella musical de Jaume II, a qui dedicà la seva primera collecció de sonates per a diversos instruments publicades a Londres el 1688 A partir dels anys noranta sobrevisqué com a compositor independent i participà activament en la vida musical londinenca oferint concerts setmanals i escrivint música…

Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…

Els seus estudis s’orientaren especialment a les llengües cèltiques, sobretot l’antic irlandès, del qual publicà manuals A historical Reader of Old Irish 1928, Altirische Grammatik 1925 i traduccions Altkeltische Dichtungen 1944 En collaboració amb Alois Walde publicà el Vergleichendes Wörterbuch der indogermanischen Sprache 1926-32 i més tard, individualment, l' Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch 1948-69, obres bàsiques en el camp de la indoeuropeística

El 1930, després de l’èxit de Der blaue Engel , anà a Hollywood, on J von Sternberg la convertí en un dels grans mites eròtics del star-system plegats treballaren en Morocco 1930, Shanghai Express 1932, The Devil is a Woman 1925 i altres films També intervingué en Angel 1937, Stage Fright 1950, Touch of Evil 1958, Judgement at Nuremberg 1961, entre d’altres

Fou director de l’oficina d’estadística a Suïssa, i també es dedicà al periodisme Fundà el setmanari Arbeitgeber , i fou corresponsal de The Economist a Viena Publicà molts escrits, el més important dels quals és Geschichte der Handelskrisen ‘Història de la crisi comercial’, 1858 Fou un dels primers a intentar una classificació descriptiva de les crisis econòmiques, de les quals destacà els aspectes internacionals