Resultats de la cerca

En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau

Féu viatges d’estudi a la Rússia meridional Anà als EUA 1918 arran de la Revolució Russa, on ensenyà a les universitats de Wisconsin 1920-25 i de Yale 1925-44 De la seva bibliografia en anglès es destaquen Iranians and Greeks in South Russia 1922, The Social and Economic History of the Roman Empire 1926, A History of the Ancient World 1926-28 i The Social and Economic History of the Hellenistic World 1941

Estudià a la Universitat de Tama Tòquio i al Goldsmiths College i la Slade School of Fine Art, ambdues de Londres, ciutat on resideix des que l’any 1997 hom li atorgà el premi EAST International De les seves últimes exposicions, en destaquen les presentades a la Serpentine Gallery de Londres l’any 2005 i al centre PS1 del MoMA de Nova York el 2007 El 2000 fou finalista del premi Turner

Estudiant a Praga i a París, treballà en institucions culturals Pel seu anticomunisme, li fou prohibit de publicar a Txecoslovàquia des del 1968 De temàtica social i política, en la seva obra destaquen les novelles V úzkosti hl’adania ‘En l’angoixa de la recerca’, 1942, Farská republika ‘La república dels capellans’, 1948, Prvý a druhý uder ‘El primer i el segon cop’, 1950, i la sàtira antiestalinista Démon súhlasus ‘El dimoni del consens’, 1963

A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895

Collaborador de La Voce i altres revistes literàries, combaté en la Primera Guerra Mundial La seva obra gira entorn de la solitud radical de l’home i la incapacitat de retenir la vida i la bellesa Entre els seus reculls destaquen Pianissimo 1914, Rimanenze 1955 i Primizie 1958 La seva prosa, consistent en texts breus de caràcter epigramàtic, reprèn la mateixa temàtica Liquidazioni 1928, Trucioli 1948, Fuochi fatui 1956, Scampoli 1960, etc

Fou predicador del rei Segimon III Representant de la Contrareforma, fou partidari de la unió de les Esglésies occidental i oriental, atacà durament el protestantisme i en les seves Żywoty świętych ‘Vides dels sants’, 1579 esbossà l’ideal de la moral monàstica Els Kazania Sejmowe ‘Sermons de la dieta’, 1597, la seva obra cabdal, destaquen per l’excellència del llenguatge, i reflecteixen la pregona preocupació de l’autor pel futur de Polònia

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

Entre les Novelles es destaquen les Postteodosianes Novellae postteodosianae , emanades de TeodosiII, de Valentinià III i d’altres, després del Codex Theodosianus i, sobretot, les Justinianees Novellae Iustinianeae , emanades de Justinià, després de la publicació del Codi 534 fins al moment de la seva mort Aquestes Novelles formen part del Corpus Iuris Civilis i són conegudes a través de tres colleccions, que difereixen pel que fa al nombre de les que integren cadascuna d’elles

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió