Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Jacques Laurent
Literatura francesa
Escriptor francès.
Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976, itinerari intellectual Roman du…
Jean Bouin
Atletisme
Atleta francès.
Emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física L’any 1909 fou campió de França Guanyà tres vegades el Cross de les Nacions 1911, 1912 i 1913 Millorà el rècord mundial dels 10 000 m bo i situant-lo en 30’ 58’ 8/10 1911, i el de l’hora, amb 19,021 km A Barcelona hom organitza anualment d’ençà del 1920 el gran premi Jean Bouin , important cursa de fons instituïda en memòria seva tradicionalment ha estat disputat des del pont d’Esplugues de Llobregat fins a l’arc de Triomf a Barcelona, després fou traslladada al circuit a la Rambla i al passeig de Colom i, posteriorment, al circuit de…
Stéphane Mallarmé
Música
Poeta francès.
La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes 1913 a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres L’obra de cambra amb recitació Hérodiade 1944, de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de…
Lluís Tintoré i Mercader
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets 1913 —on signava Gnom —, L’Hereu 1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet 1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en vers Flors d’…
,
Roser Agell i Cisa

Roser Agell
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i gravadora.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i Creació…
Josep Cercós i Fransí

Josep Cercós i Fransí
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els…
Angela Carter

Angela Carter
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Tractà de temes contemporanis amb tècniques pròpies de la ciència-ficció o la novella gòtica, i sovint emprà recursos de la psicoanàlisi La seva obra és bàsicament novellística Shadow Dance 1966, The Magic Toyshop 1967, The Infernal Desire Machines of Doctor Hoffman 1973, Heroes and Villains 1969, The Passion of the New Eve 1977, Nights at the Circus 1984 i Wise Children 1991 Escriví també les narracions The Bloody Chamber and Other Stories 1979 i el guió de The Company of Wolves , pellicula de NJordan 1984, ambdós recreacions de contes populars, i Blanck Venus 1985 Com a assagista és autora…
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles i quatre espais on es representen les notes musicals.
Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Al final de l’Edat Mitjana, les línies…
,
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
malla
Química
Teixit obert, generalment de fil metàl·lic, que hom empra com a sedàs en els garbells industrials.
Hom classifica les malles segons les dimensions de l’obertura del teixit, mitjançant el nombre de malla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina