Resultats de la cerca
Es mostren 20984 resultats
factor alliberador de corticotropina
Biologia
Mediador químic produït a l’hipotàlem que és secretat cap a l’adenohipòfisi on determina l’alliberament a la sang de l’hormona adrenocorticotròpica que hi era emmagatzemada.
brivalla
Història
Nom amb què era coneguda la Companyia de Caçadors Distingits de Catalunya, creada pels francesos el 1812 amb la missió de servir d’exploradors a l’exèrcit invasor.
Els seus caps principals foren Josep Pujol, dit Boquica , i Damià Bosc Els seus saqueigs i robatoris en motivaren la persecució pels mateixos francesos
braça
Física
Transports
Mesura de longitud que originàriament era la distància mesurada des de l’extrem d’una mà fins a l’extrem de l’altra, amb els braços en creu.
És usada gairebé únicament per a expressar profunditats marines i té diversos valors als Països Catalans, 1,6718 m a Anglaterra, 1,8287 m, etc
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
Medir
Sant llegendari que, segons una versió molt tardana, era un pagès català que habitava en un mas prop del camí ral de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.
Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març, per colles…
bé antifernal
Dret
En el dret romà, bé que el marit era obligat a donar a la muller, en quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
En el dret català actual és una institució refosa en la de l'escreix
Augusta
Història
Nom llatí que era part de la titulació completa de nombroses ciutats romanes, típic de les que obtingueren el títol de colònia en temps de l’emperador August.
En alguns casos el nom s’ha mantingut, deformat, fins avui, com Saragossa Caesar Augusta Als Països Catalans dugueren el nom d’Augusta Barcelona Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino , Elx Colonia Illici Augusta i Xàtiva Saetabis Augusta
col·legiata de Sanaüja
Comunitat eclesiàstica formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria de Sanaüja (Segarra).
Alguns d’aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es feu vers el 1635
Pascendi
Encapçalament amb què és coneguda l’encíclica de Pius X, del 8 de setembre de 1907, complementària del decret del Sant Ofici Lamentabili, on era condemnat el modernisme
.
La primera part intenta de presentar-lo com un sistema coherent de pensament, mentre que la segona dóna tot de disposicions pràctiques per a la formació dels sacerdots
Sant Pere de Sedret
Poble
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1 208 m alt, a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó, on la vall entra en la plana.
És prop del terme de Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia