Resultats de la cerca

Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar creada a…

Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les…

Graduat en química per la Universitat de Minnesota i màster en medicina per la Universitat de Yale Després d'exercir com a internista resident a la Washington University School of Medicine de Saint Louis, a mitjan anys vuitanta s'incorporà a l'equip de recerca de Robert Lefkowitz de la universitat de Duke En 1987-2003 fou investigador al Howard Hughes Medical Institute Des del 1989 desenvolupa la seva carrera científica i docent a la universitat de Stanford L'any 2009 fundà l'empresa biomèdica ConfometRx La seva aportació principal és el descobriment de l'estructura dels receptors adrenèrgics…

Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la Universitat de Wittenberg Ha fet…

Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3297 km 2 i un poblament de 3386396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d’ Esquema director, amb vigència fins al 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40% 1968 de la dels…

Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…

Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a…

És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un…

Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la…

Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona elevada La…