Resultats de la cerca

Ha publicat El bes de nivaira 1990, premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil 1991, L’esclava de blau 1992, La llàgrima d’Atenea 1994, Sibilla, la plebea que va regnar 2001, premi Nèstor Luján de novella històrica i El cavall verd 2004, premi Pere Calders de literatura catalana 2001

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Boia del Club Natació Sabadell, ha guanyat la Lliga de divisió d’honor 2005, 2007, 2008, 2009, 2011-19, 2021, la Copa de la Reina 2005, 2008-15, 2017-21, 2023, la Supercopa d’Espanya 2009, 2010-18, 2020, la Copa Catalunya 2009-17, la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i de la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016 Ha estat subcampiona de la Copa d’Europa 2015, 2018, la Supercopa d’Europa 2012, 2019, la Supercopa d’Espanya 2019 i la Copa de la Reina 2016, 2022 Amb la selecció estatal absoluta participà en els Campionats d’Europa, on obtingué una medalla d’or 2014, 2020, 2022, una de plata…

Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau de la Música…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis Goya, un…

Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…

S’inicià al Bon Pastor de Barcelona, des d’on accedí a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà a l’equip B dues temporades i debutà a primera el 2 de setembre de 2003 com a davanter Fou cedit al Llevant la temporada 2003-04, i al final fou traspassat al Saragossa, on jugà tres temporades 2005-08 Després de passar pel Real Betis 2008-10, s’incorporà al RCD Espanyol, on jugà del 2010 al 2015 i del 2017 al 2019, després de jugar dues temporades al Al-Rayyan de Qatar 2015-17 Fou campió de la Copa Catalunya 2010, 2011 i subcampió de la Copa del Rei 2006 Internacional en totes les categories…

Sorgit del planter de l’Espanyol, jugà una temporada a l’equip B i debutà amb el primer equip al gener del 2000, en partit de Lliga Jugà onze temporades 2000-11 com a defensa lateral esquerre, amb 241 partits disputats L’estiu del 2011, acabà contracte i fitxà pel Girona FC Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 2000, 2006 i la Copa Catalunya 2010, i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Ha format part de la selecció catalana en tres ocasions

Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola de preguerra…

Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el  Rector de…