Resultats de la cerca

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i francesa en…

Àrea de nidificació de la xurra Pterocles orientalis als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva…

Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra És…

Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a…

Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu, com els de…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…

El pelatge és arrissat i bastant llarg, de color negre al ventre, a les potes, a la cua i a la meitat inferior dels costats i del cap, i de color gris blanquinós a tota la part dorsal i a la meitat superior del cap i dels costats Les potes són curtes i armades de fortes urpes Els ulls són petits Viu en hàbitats molt diferents, llevat del desert Hàbil excavador, s’aixopluga en caus excavats en el sòl Omnívor, es nodreix d’aliments molt diferents, però prefereix els petits rosegadors, les serps, els saures, els insectes i també larves i adults d’abelles, els ruscs de les quals destrossa Habita…

Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una làmina còrnia al…

Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…

El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per quilogram de pes…