Resultats de la cerca

El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965

Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2 i Structures…

La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella, Extension du domaine de…

La seva poesia, misticoreligiosa o patriòtica, fou recollida a Ar en Deulin ‘De genolls’, 1921, que influí considerablement en la poesia bretona posterior Morí al front durant la Primera Guerra Mundial

Professor de composició al conservatori de París, emprà en les seves obres un llenguatge semblant al de Ravel És autor de cicles de cançons amb texts d’Apollinaire, P Ronsard i G Marot i de la comèdia musical Vénitienne 1936

La dinastia que fundà durà fins a la fi de la independència gallesa Els seus fills es repartiren el regne

Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…

Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que donaren nom a…

Fill de Lluís IX , el sant, i de Margarida de Provença Es casà el 1262 amb Elisabet d’Aragó , de qui restà vidu el 1271 Participà en la vuitena croada, adreçada contra Tunis, al costat del seu pare 1270, en la qual aquest i el seu germà Tristany agost moriren de la pesta Els croats reembarcaren pel novembre d’aquell mateix any, i Felip passà a Sicília, continuà per terra al llarg d’Itàlia i entrà a París el maig del 1271 Fou ungit a Reims per l’agost, i aquell mateix mes, per mort sense descendència dels comtes de Tolosa Alfons de Poitiers i Joana, incorporà a la corona francesa el comtat de…