Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Edgar Varèse
Música
Compositor francès naturalitzat nord-americà.
A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri
Georg Muffat
Música
Compositor alsacià.
Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc
Joan Crisòstom Ripollès
Música
Músic.
Beneficiat cantor contralt 1704 i mestre de capella 1708 de la catedral de Tarragona Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya
René Leibowitz

René Leibowitz
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i musicòleg francopolonès.
Fou deixeble de Ravel, Schönberg i Webern Compongué una Simfonia per a veu parlada i orquestra 1958 i una Serenata per a baríton i vuit instruments 1958 Com a teòric escriví Histoire de l’opéra 1957, Introduction à la musique de douze sons 1949, Thinking for Orchestra 1958, Le compositeur et son double 1971 i Les Fantômes de l’opéra 1973
Joan Rossell
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca L’any 1763 substituí Jaume Caselles en el magisteri musical de la catedral de Toledo El succeí en aquest càrrec Francesc Jomar i Carol És autor d’un villancico a vuit veus amb acompanyament de violins, d’una introducció a quatre veus amb instruments i d’una Fuga i cànon a vuit veus
Deutsches Elektronen-Synchrotron
Institució de recerca en el camp de les altes energies, fundada el 1959 i amb seu a Hamburg.
Els seus principals instruments de recerca són els anells de collisió DORIS electrons-positrons, de 5,8+5,8 GeV en funcionament des del 1974, el PETRA electrons-positrons, de 23+23 GeV, en funcionament des del 1978, el sincrotró DESY i l’acumulador de positrons PIA Hom hi construeix l’anell de collisió HERA electrons-protons, de 30+820 GeV, que entrarà en funcionament la dècada dels noranta
Maglemosià
Prehistòria
Cultura mesolítica de les planes de l’Europa septentrional, datada del 6800 al 5000 aC, aproximadament.
El nom deriva de l’estació de Maglemose, a Dinamarca S'estengué des del SE de la Gran Bretanya fins a Estònia i Letònia, incloent zones de Dinamarca, Suècia, Alemanya i Polònia Els jaciments s’establiren sovint en zones pantanoses Era una cultura de pastors i de caçadors que fabricaven instruments d’os, de banya de ren i de sílex, generalment microlítics
la
Música
Sisena nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.
La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz
la
Música
Sisena nota de l’escala de do M, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo..
La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz
frottola
Música
Cançó d’inspiració popular, sovint llicenciosa, a quatre veus nota contra nota, on la soprano, que és l’única cantada, té preponderància.
Les altres veus esbossen un acompanyament confiat als instruments Molt estesa al nord d’Itàlia, té fortes analogies amb el madrigal florentí, d’on procedeix La música comprèn dues frases sobreposades de dos versos cadascuna, la primera de les quals es fa sentir tres cops AAAB Viva encara al segle XVI, fou gradualment absorbida pel madrigal italià i per la villanella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina