Resultats de la cerca

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Al final del recorregut se sumen els cops efectuats en cada forat per a obtenir-ne el resultat, que és una comparativa amb el par del camp En les competicions professionals s’acostumen a completar fins a quatre recorreguts al camp per a determinar-ne el vencedor Una variant molt practicada en l’àmbit amateur és el joc per punts Segons el nombre de cops rea-litzats en cada forat se sumen uns punts –fer el par representa dos punts– i al final del recorregut guanya el jugador que té més puntuació

Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11

Ingressà al futbol català la temporada 1973-74 en fitxar pel Sant Andreu Fou jugador quadribarrat fins a l’edició 1975-76 Disputà 30 partits de Lliga, a segona A Tot seguit jugà sis temporades al RCD Espanyol 1976-82, amb el qual s’arrenglerà en 70 partits de Lliga i marcà 3 gols Jugava de mig i de lateral dret, i posteriorment amb el Girona i l’Hospitalet Com a entrenador fou segon de Víctor Muñoz en diversos equips de primera divisió i ha dirigit, entre d’altres, el Gimnàstic de Tarragona, el Figueres i l’Espanyol B

Fundat el 21 de març de 1930, es fusionà el 7 de setembre de 1933 amb el Billar Club Unió Els seus membres participen en els Campionats d’Espanya i de Catalunya Algun jugador ha participat en campionats internacionals, com Joaquim Domingo, tricampió mundial de billar artístic i un dels millors jugadors del món Organitzà el Campionat d’Espanya quadre 47/1 1984, així com diverses edicions del Campionat de Catalunya de billar, en especial a partir dels anys noranta Des del 1994 organitza el Memorial Joaquim Domingo de billar i des del 1997 disposa d’installacions pròpies al Casinet…

celebrat a Barcelona l’any 1986 Fou la tretzena edició d’aquest congrés, que tingué lloc a l’Hotel Princesa Sofía entre el 30 de juny i el 3 de juliol Es revisà l’estatut del jugador i s’aprovaren les noves regles de joc, que foren introduïdes al Campionat del Món de basquetbol disputat a diferents ciutats espanyoles el mateix any També es tractaren temes com l’afiliació de nous membres a la FIBA, així com altres aspectes tècnics i econòmics Joan Antoni Samaranch imposà el collar de l’Orde Olímpic a Raimundo Saporta i Boris Stanković