Resultats de la cerca
Es mostren 5160 resultats
Genís Guardiola
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per manca de…
José Emilio Pacheco Berny
Literatura
Escriptor mexicà.
Professor de literatura a la Universidad Nacional Autónoma de México, i diverses universitats dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya entre les quals les de Maryland i Essex Especialista en literatura mexicana del s XIX i en l’obra de Jorge Luis Borges, collaborà a la premsa, taduí TS Eliot, S Beckett i altres autors El 1986 fou nomenat acadèmic del Colegio Nacional de México La seva obra literària compren les novelles i narracions La sangre de Medusa y otros cuentos marginales 1959, El viento distante 1963, Morirás lejos 1967, El principio del placer 1972 premi Xavier Villaurrutia 1973,…
Rafael Azcona Fernández
Cinematografia
Literatura
Guionista, humorista i escriptor castellà.
Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé…
Joan Amorós i Andreu
Cinematografia
Operador cinematogràfic.
S’inicià molt jove en la professió i durant vint anys fou càmera del No-Do , per al qual filmà l’actuació de The Beatles a la plaça de toros Monumental de Barcelona el 1965 En el camp del cinema es féu notar particularment en el curtmetratge Cercles 1967, de Ricard Bofill, i en Dante no es únicamente severo 1967, de Jacint Esteva i Joaquim Jordà, i Cada vez que 1968, de Carles Duran Després de crear una llum pròpia per als films de l’ Escola de Barcelona i de passar el període 1972-82 dedicat a la publicitat, esdevingué un dels directors de fotografia més importants del cinema espanyol Entre…
Manuel Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català, germà mitjà dels músics Joan i Josep Pla.
Segons J Subirà, Manuel visqué i es formà a Madrid El 1744, tocà, juntament amb els seus germans, en l’òpera Achille en Sciro que es representà al Coliseo del Buen Retiro Fou instrumentista de Las Reales Guardias Españolas i de Las Descalzas Reales de Madrid, i ocasionalment, suplent en la capella reial Compongué tant música instrumental com teatral Posà música a la primera sarsuela de Ramón de la Cruz, Quien complace a la deidad acierta a sacrificar , que s’estrenà el 1757 en una casa particular Fou, a més, un compositor de tonadillas , que segons Subirà escriví del…
Joan Baptista Vert i Carbonell
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis de música amb el seu pare i en la banda municipal d’Ontinyent, poble on visqué des de petit També estudià amb Emilio Vega a València i als conservatoris de València i Madrid S’installà en aquesta darrera ciutat i s’hi especialitzà en el gènere líric Treballà habitualment amb el compositor gallec Reveriano Soutullo, i d’aquesta collaboració sorgiren sarsueles com La leyenda del beso 1924, La del soto del Parral 1927 i El último romántico 1928 És autor també de les sarsueles Las vírgenes paganas , El Versalles madrileño , Guitarras y bandurrias , La guillotina ,…
Gerardo Miranda Concepción
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Gerardo.
Actuava de lateral dret i jugà al FC Barcelona entre el 1981 i el 1988, procedent de Las Palmas, on jugà cinc temporades a primera divisió 1976-81 i en el qual es formà Amb l’equip barcelonista disputà 279 partits i marcà 39 gols Fou una vegada campió de Lliga 1985, dues de Copa 1983, 1988, dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986, una de la Recopa 1982 i una de la Supercopa d’Espanya 1983 També disputà la final de Copa d’Europa 1986 Després retornà a Las Palmas, a segona divisió 1988-90 Fou nou vegades internacional absolut amb Espanya També s’alineà tres vegades amb…
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G…
Joan-Geraud Dastròs
Literatura
Poeta occità.
Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és…
Frederic Domènech i Cervera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Industrial impressor.
Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina