Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Charles-Simon Favart
Música
Teatre
Comediògraf i compositor francès.
Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc
Pere de Benviure
Història
Secretari reial, al servei de Joan I de Catalunya-Aragó ja des del 1380.
En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme
Ferriz de Lizana
Història
Ric home, fill de Rodrigo.
S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis
Paul Lafargue
Història
Política
Polític francès.
Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le déterminisme économique de KMarx…
Convent de la Mercè (Girona)
Art romànic
Just fundat l’orde de la Mercè i abans d’obtenir l’aprovació canònica del papa, s’obrí el convent de Girona vers el 1222 Ferrer Portel i la seva muller Escalona feren donació dels seus béns a fi d’afavorir l’erecció de la casa dels mercedaris Des del primer moment, foren diverses les donacions que s’atribuïren al nou establiment Guillem de Bas donà una mitgera de blat anual També Pere de Roca donà cabals per a la redempció de captius a mans d’Arnau d’Hostoles, prior a Girona del convent de la Mercè
Artur Suqué i Puig

Artur Suqué i Puig
© Reial Club de Tenis Barcelona 1899
Economia
Empresari.
Format en enginyeria química, fou el fundador, juntament amb la seva esposa Carme Mateu , i president del Grup Peralada També fou cofundador i president del Cercle d’Economia 1969-72, president del Port de Barcelona, conseller de la Caixa i del Banc d’Espanya, membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1969-73, president del consell d’administració del Diari de Barcelona i president d’Inverama, empresa que gestiona Casinos de Catalunya i que ha tingut la concessió de Loteries de Catalunya, entre d’altres L’any 1987 fundà, amb la seva muller, el Festival Castell de Peralada
Félicien-Joseph-Victor Rops
Félicien-Joseph-Victor Rops Il·lustració per a Les diaboliques (1879), de Jules Barbey d’Aurevilly
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador belga.
De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en…
Urraca Alfonso
Història
Reina de Pamplona.
Filla illegítima d’Alfons VII de Castella i de la dama asturiana Gontrodo Pérez El 24 de juny de 1144 es casà a Lleó amb el rei Garcia VI de Pamplona, de qui fou segona muller, el qual li donà en dot les viles d’Artajona, Cebror i Larraga, les quals, el 1153, passaren al seu germà Sanç III de Castella Un cop vídua, es retirà a Astúries, on morí A la crònica d’Alfons VII hi ha una narració molt detallada de les festes cortesanes que hi hagué a Lleó amb motiu del seu casament
Joan Stuart
Història
Quart duc d’Albany.
Príncep hereu d’Escòcia 1516-36 Únic fill i successor del príncep Alexandre d’Escòcia, duc d’Albany, i de la seva segona muller, Anna de la Tor d’Alvèrnia Fou nomenat regent del seu nebot valencià el rei Jaume V 1515 i lluità contra la influència de la mare d’aquest, Margarida d’Anglaterra, i del seu segon marit, Archibald Douglas, comte d’Angus Fou declarat hereu del tron i el 1517 signà el tractat de Rouen, d’aliança amb França El 1522 hagué de declarar la guerra a Anglaterra, que li fou contrària, i hagué de resignar la regència el 1524
Sant Nicolau del castell de Cervera
Art romànic
Aquesta església, ara desapareguda, era la capella del castell de Cervera Se’n té notícia des de l’any 1133, en què Guillem Dalmau de Cervera li féu un llegat testamentan d’un farraginal prop de l’abeurador sobirà, i establí que amb els diners de la venda dels seus ausbergs es compressin alous per poder dotar un beneficiat que cantés misses per a la salvació de la seva ànima i la de la seva muller i visités els seus sepulcres En un inventari del castell de Cervera del 1482 hi consta la capella, que era presidida per un retaule
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina