Resultats de la cerca

Fou professor d’anatomia i de medicina teòrica S'especialitzà en operacions cutànies i, especialment, en rinoplàsties El seu mètode, conegut com a tagliacozzià , fou prohibit per l’autoritat eclesiàstica, però serví de base posteriorment per als cirurgians anglesos i alemanys del començament del s XIX

Membre d’una família puritana, estudià medicina a Oxford i a Montpeller, estigué al bàndol de Cromwell durant la guerra civil i exercí a Londres El gran prestigi que tingué durant la vida com a clínic expert i home bo no ha minvat amb el temps la seva obra escrita com ara Observationes medicae circa morborum acutorum historiam et curationem encara es llegeix amb interès i profit Féu observacions molt completes sobre les malalties epidèmiques, la sífilis, la gota, la hidropesia i la histèria Anomenat l' Hipòcrates anglès , era prudent com aquest en la terapèutica, car també creia en la vis…

Féu nombroses investigacions anatòmiques, sobre l’ús de l’opi, el de l’estetoscopi, etc Descriví diverses malalties i és conegut sobretot per la que investigà amb Robert Adams, anomenada malaltia de Stokes-Adams

Professor i clínic d’alta reputació a Amèrica i a Europa, fou el primer a descriure algunes malalties del cor, de la sang i dels vasos com les malalties d’Osler-Vaquez, de Rendu-Osler, etc Fou autor de Principles and Practice of Medicine 1892, compendi de medicina interna utilitzat llargament pels estudiants

Fou catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu Fou un dels setze fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, precursora de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Deixeble de Hunter, fou el primer a descriure un quadre patològic que ell anomenà shaking palsy ‘paràlisi agitant’ i que avui porta el seu nom malaltia de Parkinson i afecta persones de més de 45 anys, sense una causa externa reconeguda Fou també un naturalista destacat i publicà Organic Remains of a Former World 1804, un dels primers texts de divulgació sobre els fòssils, i Elements of Orictology 1822

President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat Catalana d’…

Professor de patologia a Friburg, on creà escola, és autor de treballs fonamentals sobre el sistema de conducció cardíaca i l’anatomia patològica de la tuberculosi i el reumatisme Les lesions histològiques més característiques del reumatisme són anomenades, a honor seu, nòduls d’Aschoff nòdul auriculoventricular

És autor d’estudis fonamentals de tècnica quirúrgica oftalmològica, de la qual fou un dels primers especialistes mundials, entre els quals cal esmentar els relacionats amb la cirurgia de les cataractes, per a la qual introduí un nou instrument, i sobretot amb la despresa de retina 1936 La seva Cirugía ocular 1948 és una obra bàsica, i ha estat traduïda a diversos idiomes L’any 1950 li fou concedida la medalla Gonin, màxima distinció oftalmològica mundial

Introduí una fórmula o esquema, que porta el seu nom, per a establir la proporció dels leucòcits polinuclears de la sang classificats en cinc grups, segons els lòbuls de llur nucli La fórmula d’Arneth ha caigut en desús