Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Avanti!
Història
Periòdic socialista italià fundat el 1896 a Roma per Leonida Bissolati.
Dirigit per Benito Mussolini del 1912 al 1914, que en fou expulsat En ésser prohibit el 1926 pel feixisme, passà a la clandestinitat fins a l’alliberament de Roma 1944 Hi reaparegué com a òrgan del partit socialista de Pietro Nenni, i l’any següent també a Milà
Giuseppe Ghislandi

Retrat d’un jove pintor (c. 1730), de Vittore Ghislandi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor, conegut com a Fra Galgario.
L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli
Maria Cora Muñoz i Raga
Música
Mezzosoprano.
És coneguda amb el nom de Cora Raga Deixebla de Francesc Andrés a València, amplià els estudis a Milà Debutà a Madrid amb Aïda 1923 Interpretà sarsueles, entre les quals destaquen les d’Amadeu Vives Debutà al Liceu de Barcelona en el paper de la Beltrana de Doña Francisquita 1933
Antoni Alfred Moragas i Llombard
Música
Baríton.
Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891
Calendari Català

El Calendari Català del 1865
Biblioteca de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació anual (1864-81), fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz, una de les més reeixides i representatives de les inquietuds del moviment de la Renaixença.
Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors
John Falstaff
Teatre
Personatge còmic shakespearià que apareix a Enric IV i a Les alegres comares de Windsor.
Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965
Revista de Cataluña
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal editada a Barcelona el 1862 per Salvador Manero; publicava articles d’història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d’ells en català.
Entre els seus collaboradors hom pot esmentar Pers i Ramona, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J Puiggarí que hi publicà un interessant estudi sobre Marià Fortuny i publicà poesies de molts dels autors del moment A partir de l’agost del mateix any aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà
Stefano da Verona
Pintura
Pintor italià.
Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà
Alve Valdemi del Mare
Pintura
Pintor italià.
Estudià a Bèrgam i Milà i visqué a París fins que fou mobilitzat el 1914 Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula
Rho
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, a l’alta planúria llombarda.
Nus ferroviari Refineria de petroli, unida amb Gènova per oleoducte Fabricació de goma sintètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina