Resultats de la cerca
Es mostren 3848 resultats
Alejandro Sancho Subirats
Història
Militar
Militar.
Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí
Pere Queixal
Cristianisme
Abat de Poblet (1526-31), visitador (1527) i comissari general de l’orde del Cister (1529).
Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí
Pere de Villena i d’Arenós
Història
Segon marquès de Villena.
Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou Enric de Villena i de Castella
Alejandro Zambrano
Hípica
Genet conegut com Alito.
S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Debutà en el Concurs Hípic del Prat de Llobregat muntant Temerario Obtingué la medalla d’or en els Campionats d’Espanya de salt d’obstacles muntant Typiton 1983 Guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de Productes Nacionals 1982, 1983 Abandonà l’alta competició i es dedicà a la formació de joves genets a l’RCPB Entrenà l’amazona Virginia Graells Morí després de caure del seu cavall
Joan Coca
Futbol
Futbolista.
Davanter de l’Avenç de l’Sport, equip de la barriada barcelonina de Sant Andreu, des de la temporada 1915-16 fins al 1922 La seva eficàcia golejadora contribuí a l’ascens del seu equip a la primera categoria del Campionat de Catalunya, però una greu malaltia l’apartà de l’esport i morí el 1927 Havia jugat amb la selecció catalana un partit contra el Biscaia al camp de l’Espanyol, en què marcà un dels gols
Francisco d’Almeida
Història
Militar
Almirall i primer virrei de les Índies portugueses.
Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal
Francisco de Aldana
Història
Militar
Literatura
Militar i poeta en castellà, de família originària de Valencia de Alcántara.
Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica
Albert I
Història
Emperador romanogermànic (1298-1308), duc d’Àustria (1282-1308), de la família dels Habsburg, duc d’Estíria i landgravi d’Alsàcia; primogènit de Rodolf I.
Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia
Jean-Martin de Prades
Literatura francesa
Escriptor i polemista occità en llengua francesa.
Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów
Berenguer Ramon I de Provença
Història
Comte de Provença, fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona
de Barcelona i de Dolça I de Provença
.
En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina