Resultats de la cerca

Durant unes obres realitzades l’any 1970 als carrers de la població de Palau-sator, foren descobertes nombroses tombes de lloses i algunes de tègula Les trobades a la plaça eren sepultures formades per lloses planes les del carrer del Portal i algunes de les del carrer de la Mosca eren de tègula Totes aquestes tombes eren situades aproximadament a 1 m del nivell del sòl actual El jaciment no fou estudiat i les troballes foren colgades novament o bé destruïdes Sembla que hom hi trobà restes de ceràmica pertanyents a recipients d’ofrenes Segurament cal relacionar aquesta necròpoli…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del…

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona…

Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de…

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos…

Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar…

Fundat el 1951, disposà d’un dels millors equips de l’època El seu màxim impulsor fou Lluís Omedes Practicà totes les modalitats d’outrigger i d’esquif, i protagonitzà actuacions meritòries en regates internacionals Aconseguí una tercera plaça en un Campionat d’Europa i guanyà el Campionat d’Espanya de rem 1952 Habitualment s’entrenava al tram final del Llobregat, tot i que el 1951 els seus membres ho feren a l’estany de Banyoles per preparar la cita dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 La seva presència a Banyoles contribuí a la popularització del rem a la zona El 1954 organitzà…

Impulsat per Julio Gálvez, fou fundat l’any 1996 Debutà a primera catalana ocupant la plaça de l’AE l’Hospitalet i ascendí de categoria el mateix any La temporada 1997-98, dirigit per Carme Lluveras, aconseguí l’ascens a la Lliga EBA Guanyà la Lliga Catalana EBA en dues ocasions 1999, 2001 L’any 2001 es traslladà a la població lleidatana de Ponts on, dirigit per Xavi Pascual, pujà a la Lliga LEB El 2003 guanyà la Lliga Catalana LEB i la Copa Príncep d’Astúries La temporada 2003-04 descendí a la LEB2 i signà un acord de fusió amb el CB Alcúdia de Mallorca Per problemes legals…

Especialitzada en proves de papallona, pertanyé al CN Sabadell al llarg de tota la seva carrera esportiva, finalitzada el 2007 Entrenà primer a les ordres de Paulus Wildeboer i posteriorment d’Albert Tubella Destacà en categoria júnior, on fou campiona de Catalunya de 50 m papallona i subcampiona de 100 m i 200 m del mateix estil, campiona catalana de relleus 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure i subcampiona estatal de 50 i 200 m papallona i bronze en 100 m En categoria absoluta guanyà el títol estatal de relleus de 4 × 100 m estils, amb rècord del campionat inclòs, i aconseguí una sisena…