Resultats de la cerca

Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m a l’aire lliure 1955, 1957, 1959-63, de 1500 m a l’aire lliure 1955-59, 1961-64 i de 1000 m en pista coberta 1965 i fou subcampió d’Espanya de cros 1961 També es proclamà campió de Catalunya de 800 m 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960, 1962, 1964, de 1500 m 1952…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

Format en el planter del València FC, fou cedit al Vila-real el 1999 per tal que adquirís l’experiència que li faltava en la primera divisió Fou un dels jugadors fixos en la selecció estatal sub-21 Posteriorment esdevingué capità de l’equip valencianista, on jugà de centrecampista En el seu palmarès hi ha una medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000, una Supercopa d’Espanya 1999, dos subcampionats de Lliga de Campions 2000-01 i 2001-02, dues Lligues espanyoles 2001-02 i 2003-04, una Copa de la UEFA 2004 i una Supercopa d’Europa 2004

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar

Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…

Començà a jugar al CD Terrassa i després passà a l'Atlètic de Terrassa Posteriorment jugà amb l’equip belga del Royal Wellington THC 2012-16 i des de la temporada 2016-17 amb el també belga Braxgata HC Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i una medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Format al Club Natació Montjuïc, encadenà sis títols espanyols de llançament de martell, tres en categoria júnior 1987, 1988, 1989, dos en categoria promesa 1990, 1991 i un absolut 1992 Fou campió de Catalunya 1995 i també del Campionat Català d’Hivern 1994, 1995 Participà en un Mundial 1988 i en dos Campionats d’Europa júnior 1987, 1989 i en un Campionat d’Europa sub-23 1992 Guanyà la medalla de plata en un Campionat Iberoamericà 1990 i participà en uns Jocs Mediterranis 1991 El 1991 millorà el rècord català de martell També fou atleta del Club Natació Barcelona

Membre del Pitch & Putt Platja d’Aro, es proclamà campió de Catalunya absolut en tres ocasions 2003, 2006, 2009 També guanyà el Campionat de Catalunya Matxplay 2006, 2007, el Campionat de Catalunya per equips 2009 i el rànquing de la Federació Catalana de Pitch & Putt 2007 Amb la selecció catalana aconseguí dues Copes del Món 2004, 2006 i dues medalles de plata en el Campionat d’Europa 2001, 2007 Participà en nombroses competicions internacionals, entre les quals la Challenge Cup Catalunya - Irlanda 2000, 2002, 2008, 2011 D’altra banda, aconseguí la quarta posició en el…

Fundat el 1973, és també conegut popularment com El Calderí Disposa d’escola de tennis, i alguns equips aconseguiren èxits notables en l’àmbit català L’equip absolut masculí guanyà el Campionat de Catalunya en categoria bronze 2009 i en categoria plata 2010 Fou seu de diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tennis També organitza torneigs oberts infantils, com el Vila de Mollet o el Babolat També té escola de pàdel i equips de competició Disposa de set pistes de tennis de terra batuda, quatre de pàdel, frontó, camp de futbol de terra, gimnàs i piscina

Fundat el 1984 amb el nom de Club de Futbol Sala Laguna Cambrils, fou impulsat per José Laguna, que des de llavors n’és el president També exercí el càrrec d’entrenador durant els primers anys Des de la temporada 2003-04 juga a Salou, amb un breu parèntesi que jugà a la Ràpita 2008-09 Jugà durant quatre temporades a la segona màxima categoria del futbol sala estatal, la divisió de plata 2006-10 Fou un cop campió de la Lliga espanyola A i B i tres cops campió de la Copa Federació Tarragona Reuneix uns 125 jugadors i 300 socis