Resultats de la cerca

A setze anys s’enrolà en un vaixell corsari i a dinou en capitanejà un de propi Des del 1689 lluità en les guerres contra Holanda i Espanya el 1706 rebé el comandament de quatre naus, amb les quals vencé els anglesos al canal de la Mànega El 1711 conquerí Rio de Janeiro malgrat que disposava de pocs efectius Fou nomenat cap d’esquadra 1715 i, al cap de tretze anys, lloctinent general

Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes

El 1928 la seva família es traslladà a Barcelona Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica i on el 1945 obtingué una plaça de professora El 1951 fundà el propi taller Dugué a terme nombroses exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral

Es trobava, així, dins la tradició de l’organització confederal i delegada de la corona catalanoaragonesa No sembla, tanmateix, que amb l’aplicació d’aquest privilegi restés exclosa en la pràctica l’aplicació a Mallorca de les constitucions i els usatges del Principat, malgrat que així hagi estat afirmat Amb tot, ajudà, potser, a la consolidació de la recepció del dret romà i al desenvolupament d’un dret propi, però d’ascendència del Principat

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

El nom deriva de la novella d’Arrigli La scapigliatura e il 6 febbraio 1862 Els scapigliati pretengueren un realisme que excloïa la literatura fins aleshores àulica, incorporant al propi llenguatge el de la vida quotidiana, i ironitzaren sobre la hipocresia del viure burgès acostant-se als estaments més baixos El moviment, però, mancà d’una autèntica profunditat Es destaquen els escriptors Emilio Praga , Arrigo Boito , C Arrighi, Carlo Dossi , G Faldella, IU Tarchetti, etc

L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe

Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987

Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans