Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
regnat
Època i durada del govern d’un rei, una reina, un príncep, un sobirà, etc.
Markham
Cim
Cim culminant de l’Antàrtida, a la serralada de la Reina Alexandra (4 350 m).
Eduard VII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1901-10), fill de la reina Victòria I.
Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale 1904, i es mostrà clarament antigermànic El succeí el seu fill Jordi V
obertura
Escacs
Primera fase de les partides d’escacs, durant la qual els jugadors mobilitzen les peces tot plantejant el desenvolupament de la partida.
Generalment consta de 10 a 15 moviments Hom divideix les diverses obertures en tres grups fonamentals obertes , quan la partida s’inicia amb 1P4R,P4R obertura espanyola, dels quatre cavalls, italiana, escocesa, vienesa, gambit de rei, etc semiobertes , quan les negres contesten 1P4R amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R defensa francesa, Caro-Kan, siciliana, Alekhin, etc i tancades , quan les blanques obren amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R gambit de reina, defensa eslava, nimzoíndia, índia, holandesa, obertura catalana, etc
Begonya Via-Dufresne i Pereña
Vela
Regatista.
Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996
,
Francisco Martínez de la Rosa
Filosofia
Història
Literatura
Política
Teatre
Dramaturg, poeta, filòsof i polític andalús.
Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada
Garcia de Lloris
Història
Noble aragonès.
Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València
Arnau de Llers
Història
Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser.
Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida
ducat de Cumberland
Història
Títol de la casa reial anglesa creat el 1644 per Carles I, arran de l’extinció del comtat de Cumberland, a favor del seu nebot Rupert del Palatinat.
En foren successius ducs Jordi de Dinamarca 1689, marit de la reina Anna I, Guillem 1726, fill de Jordi II, Enric 1766, germà de Jordi III, i el fill d’aquest rei, Ernest August 1799, que després fou rei de Hannover i en la descendència del qual continuà el títol fins el 1917, que, en plena guerra, en fou privada per una llei del govern El comtat de Cumberland havia estat concedit el 1525 a lord Henry Clifford, la família del qual el detingué fins el 1643
Museo Español de Arte Contemporáneo
Museu
Museu creat a Madrid l’any 1968 a partir de la unificació dels antics Museo Nacional de Arte Moderno i Museo Nacional de Arte Contemporáneo.
S'installà a la zona universitària, en un edifici de l’arquitecte J López de Asiaín inaugurat el 1979 Posseïa obres de pintors i escultors actius a l’Estat espanyol durant el s XX Poc atès durant la dictadura, a la dècada de 1980 dugué a terme una política d’adquisició d’obres representatives de l’art espanyol contemporani i s’hi organitzaren diverses exposicions temporals, però el 1987 fou suprimit i els seus fons transferits al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina