Resultats de la cerca
Es mostren 8343 resultats
Bienni Negre
Història
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república…
Jeroni Pou i Magraner

Jeroni Pou i Magraner
(CC0)
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal
Manuel Giménez Moya
Història
Dirigent republicà.
Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical En el procés pels fets de la Setmana Tràgica 1909 intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor Desterrat a Mallorca, a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justícia” 1909-12
Ildefonso García del Corral
Història del dret
Jurisconsult republicà.
Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums
Manuel Verni i Puig
Història
Política
Polític republicà.
Fou regidor de la seva ciutat natal en diverses ocasions 1895, 1915 Milità en la Unió Republicana de Salmerón i seguí aquest en la Solidaritat Catalana, i ingressà després a la Unió Federal Nacionalista Republicana Fou diputat provincial per Lleida el 1909
Joaquim Vila i Moliné
Història
Política
Polític republicà.
Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana Fou regidor de Barcelona en dues ocasions 1905 i 1913
Enric Vila i Marieges
Història
Política
Polític republicà.
Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d’aquell partit Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919
Ramon Roig i Armengol
Història
Política
Polític republicà.
S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…
Francesc Rispa i Perpinyà
Història
Militar
Militar republicà.
Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents
Lluís Martí i Xamena
Història
Dirigent republicà.
Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina